Archivo mensual: agosto 2012

De San Luis de Potosí a L’Eliana… Maria Francisca de la Gándara de Calleja, “la virreina mexicana” ( publicat a Eliana2000, agost 2012)

 El 16 de setembre de 1816 rebia D. Fèlix Maria de Calleja, 60º Virrei de Nueva España, la comunicació del nomenament d’un nou Virrei, Juan Ruiz de Apodaca. Acabava tota una vida en les Amèriques (Fèlix Calleja, va arribar a terres americanes en 1789) i la familia Calleja es disposava a posar rumb a Espanya.

Durant els anys que el Virrei havia estat a Mèxic havia anant adquirint bens, terres i negocis tant en San Luis de Potosi ( on havia establert la seua residència) com en Espanya, entre elles, dos masies en Pobla de Vallbona que formaven el conjunt del que coneguem com la Torre del Virrei. En Mèxic també tenia la familia Calleja una Hisenda “Los Bledos”, que recorda a la Torre del Virrei on passaven moltes temporades.

Probablement poques figures han quedat en l’oblit com la del  Virrei Calleja, figura de la qual continuem estudiant i obtenint dades noves que ens duran a contar-vos coses noves, però això serà en altre article o estudi, en aquest volem donar-vos a conèixer a la dona que va lligar la seua vida sort a aquest militar i tot i que alguna altra de Virreis també va ser nascuda en Nueva España, els autors la condideren  la primera Virreina per ser “criolla neta con todas las caracteríticas de la mexicanidad y con los atributos representativos de la nueva raza mundo-novista”[1]. I és que “Pachita” com la nomenament familiarment, “valia un potosí”.

Filla d’una de les families més riques i importants de San Luis de Potosí, va contraure matrimoni als 20 anys amb Fèlix Maria de Calleja, Cap de la 10ª brigada del Dragons de San Luis, de 48 anys, el 26 de gener de 1807.

Pels sonets, silves i poemes que li dedicaven en cada ocasió especial, es pot deduir que Maria Francisca de la Gándara era una dona afable, recatada, modesta, amorosa, cristiana i devota, de pell clara i ulls brillants que no va dubtar en cap moment en seguir al seua marit en totes les accions que duia el Militar.

Com l’espai és limitat i la vida de la Virreina va ser llarga i fructifera tan sols destacaré algunes fites que mostren el seu caràcter i com diuen els autors les seues bondats.

En 1809 època convulsa tant en España com en els territoris d’ultramar , Maria Francisca de la Gandara y Cardona de Calleja va quedar segrestada pels insurgents perillant la seua vida, mentre el seu marit s’havia allunyat del llar familiar per controlar focs d’insurgència. Ni tan sols familiars propers vulgueren ajudar-la quan va demanar ajut econòmic per lliurar-se, familiars als qui anys després, sent ella Virreina els va acollir i ajudar. Després d’aquella experiència no es separaria del seu marit i el va acompanyar en totes les seues batalles.

Quan en 1816 deixaven Mèxic camí a Espanya, Maria Francisca tenia una filla (Maria de la Concepción) havia perdut a un fill i estava embarassada. La segona filla va nàixer en Cuba ( Maria Guadalupe). Dos fills més va tenir el matrimoni ja naixcuts en Madrid, un fill, Feix Maria i una filla Maria del Carmen. El Virrei va obtenir el titol de Conde de Calderón, titol que duu el nom d’una batlla molt important per la Corona espanyola que va guanyar el Virrei.

En 1828 molt afectat per les guerres, pels empressonaments i separacions patides i per una malaltia bilio-hepàtica que duia arrosegant durant molts anys moria el Virrei Calleja. No es sap ben bó exactament qui sap tal vegada podria ser a la Torre del Virrei. El que si és cert és que després de la mort del seu marit la Virreina mexicana va traslladar la seua residència a València, adquirint una casa en el carrer de Cavallers, casa familiar on es va gestar el matrimoni amb Maria del Carmen i Jose Mayans i Mayans, conde de Trigona.

Sempre dedicada a fer accions caritatives i ajudar als necessitats, va fer que en 1855, ja establida en València dirigira una Junta per ajudar als afectats del còlera que estava acabant amb la població fins el punt que ella mateixa i el seu fill Felix morien afectats per la maleïda malaltia. Va morir el 26 de juny de 1855 i va ser soterrada en la intimitat familiar al panteó de la familia en el cementeri municipal del València.

Com diu José de J. Núñez y Dominguez en la seua obra “La Virreina Mexicana” que ens ha servit de font bibliogràfica: “Fue gala y ornato de su sexo, como esposa fiel,amante y abnegada y madre ejemplar”.

El quadre de Vicente López Portaña, avui en el Museo del Prado, remarca la pietat i l’alta condició d’aquesta dona, lligada a la nostra historia local i de la qual moltes més coses us contarem més endavant!.

Pura Peris, Membre del CEL


[1] , Nuñez y Dominguez, Jose de J. La Virreina Mexicana, doña Maria Francisca de la Gándara de Calleja, Imprenta Universitaria de Mexico, 1950.