Archivo mensual: noviembre 2012

“Cultura, medi ambient i territori, els Centres d’Estudis Locals i comarcals, elements claus en el desenvolupament local”, participació Primera Ponència “Territori i Medi Ambient” Segona Trobada UVEG- Instituts d’Estudis Comarcals ( 30-11-2012)

 

Com diria Joan Manuel Serrat, és capritxós l’atzar, doncs és l’atzar el que  vol que siga professora d’universitat, és l’atzar el que fa que siga membre d’un centre d’estudis locals i és l’atzar el que fa que compte amb l’apreci i amistat del Vicerector de  Participació i Projecció Territorial, al qui li agraisc profundament l’oportunitat que m’ha brindat d’estar ací i participar en aquestes jornades, participació  que em va a permetre aprendre molt de les experiències i vivències que avui i demà ens van a exposar els distints ponents, al temps que m’ha permés fer un poc de reflexió sobre què fem, què podem fer i què volem fer des de les distintes entitats culturals locals i comarcals. Reflexions que passe a exposar a continuació.

En ple segle XXI no cap dubte que la cultura és un element estructural bàsic en la consecució del desenvolupament, i tal i com reclama la UNESCO, les estratègies de desenvolupament han d’adaptar-se a la diversitat i creativitat de la cultura.

I en eixa visió les xarxes associatives culturals com ara els instituts comarcals i els centres d’estudis locals estan cridats a ser una part important i necessària en la vertebració del territori. En un món salvatgement globalitzat el desenvolupament local, que no el localisme, és l’eina que va a permetre retrobar al ciutadà amb el territori i el medi ambient.

Resulta un referent clàssic les contribucions que la cultura pot fer a l’economia, en qualsevol dimensió territorial donat que les activitats culturals són activitats econòmiques, aporten valor afegit, poden generar ocupació. I poden fer de vis atractiva per altres tipus d’activitats econòmiques.

Les dimensions de les ciutats ha jugat sempre un paper important en la producció i difusió de la cultura, sent més accessibles les distintes activitats culturals per als ciutadans de grans nuclis de població que aquells que viuen en municipis més petits.

La situació es veu agreujada en els moments actuals on els Municipis es troben amb una situació d’austeritat màxima en la despesa, situació pressupostària que pot implicar una clara disminució dels diners públics destinats al consum cultural afectant clarament a la qualitat de vida dels ciutadans, si considerem que el consum cultural és un dels elements per valorar-la.

En aquest punt serà molt interessant reflexionar i pensar com poder conjugar els esforços les distintes entitats i institucions, per aconseguir pal·liar aquest efecte i l’aportació que des dels instituts d’estudis comarcals i el centres d’estudis locals es pot oferir.

Em resulta summament interessant en aquest sentit la idea d’un Agenda 21 local en matèria de cultura a l’estil de les A21 locals en matèria de medi ambient. És possible que l’interès vinga especialment alentat per la meua experiència personal en una A21 local que funciona, la del meu municipi, que es va constituir ja fa més de 12 anys i és realment un fòrum de participació ciutadana que s’ha atorgat un Pla d’acció socio ambiental el que ha permès  als propis ciutadans dissenyar el tipus de ciutat que es volia aconseguir.

Però no sols és en la dimensió econòmica on la cultura serveix de lligam excepcional, també en el factor humà resulta una peça de vital importància, l’existència de manifestacions culturals atorga una qualitat de vida anant molt més enllà de la simple satisfacció personal per convertir-se en un element integrador de l’individu amb el seu territori, la seua història i el seu entorn natural, transformant-lo així de mer espectador en un ciutadà participatiu i creatiu.

Aquesta dimensió és sobre tot en la que les institucions com a la que jo pertany juguen un paper molt important, teixen complicitats entre els veïns i veïnes i el seu poble, poble que a més no és un nucli aïllat sinó que es forma part d’una comarca i aquesta d’un país. Reflexionar des d’allò local a allò global, amb una xarxa local ben connectada i estructurada pot servir per ajudar a vertebrar el territori; en efecte, de la mateixa manera que si coneguem la cultura més propera serem capaços de comprendre la complexitat multicultural del món, si som capaços de pensar en quin tipus de poble, de ciutat, de comarca volem, podrem traslladar el model de forma global. Sens dubte crec que les institucions culturals locals i comarcals son fòrums de reflexió i estudi idonis ens aquests aspectes per trobar l’equilibri necessari entre la dimensió global i la dimensió local.

Com afirma Rausell, la cultura com a sistema compartit de creences, valors i practiques té una dimensió territorial clara, definint les relacions dels homes amb si mateixa i amb l’entorn, amb el medi ambient.

La concepció territorial esdevé imprescindible per repensar sobre les ciutats, l’habitat, els models de producció històrics i actuals, els impactes ambientals de les accions humanes en un espai determinat, i sobre tot permet analitzar els entramats que calen per generar estratègies que són més que necessàries en els moments actuals per fer possible el desenvolupament local.

El desenvolupament local ha evolucionat des d’un enfocament fonamentalment econòmic a una visió territorial, d’una teoria de l’ordenació del territori merament física i estàtica a la recerca de l’equilibri territorial.

En aquest sentit considerem bàsic pel futur del desenvolupament local que s’estudien i analitzen les qüestions territorials i medi ambientals des del municipi i la comarca. Sens dubte la comarca, unitat territorial estratègica afegeix, en paraules de Precedo Ledo, un valor antropològic a l’organització funcional del territori que permet la implicació i participació dels ciutadans en els processos de desenvolupament local que afecten a la identitat territorial comarcal. La participació ciutadana és clau en la actual governabilitat dels territoris locals.

Però no estic, evidentment, descobrint alguna cosa novella, aquesta idea és la que va fer possible que en els anys 80 es constituïren nombrosos instituts d’estudis comarcals que  venien a engreixar el teixit cultural local ja existent en el País valencià, instituts la majoria dels quals en 1999 confluïren en la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECPV).

Els objectius d’aquests instituts eren clars: fomentar l´estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca on es constituïa.

El treball realitzat per tots els instituts d’estudis comarcals, així com el dut a terme pels centres d’estudis locals fa palesa la seua gran aportació cultural i el seu ajut a la vertebració comarcal, aspectes com la cultura popular, la història local, els recursos naturals i els mitjans de comunicació local, el patrimoni rural, monumental, toponímic i arxivístic dels pobles, l’impacte de les infraestructures, l’increment de sol residencial, la situació de la llengua en les escoles, les manifestacions musicals, entre d’altres molts aspectes han sigut abordats per nombrosos treballs sorgits d’aquests instituts i centres.

És més que evident que els objectius que marcaren el naixement d’aquestes entitats tenen plena vigència, continuem, en aquests moments més que mai, en la necessitat d’estudiar els impactes que el creixement desbordant de les ciutats amb tots els aspectes econòmics, culturals i ambientals que estan produint. Hem de continuar reivindicant el marc local i comarcal com a element d’estudi i espai de vida, com a manera de fomentar el coneixement mutu entre valencians.

A més, també la greu situació de crisi, en tots els sentits, que venim patint amenaça amb possibles reestructuracions locals no pensades a data d’avui des dels territoris que podrien veure’s afectats i que sens dubte entenem que han de ser pensades i estudiades des dels territoris. Estic referint-me com és clar a les possibilitats que atorga la Llei de Règim Local Valencià d’alteració de termes municipals, la creació i , el que resulta més esfereïdor,  la supressió de municipis. Tot i que és cert que l’article 11 de la Llei  8/2010, de 23 de juny de Règim local Valencià, determina que la supressió d’un municipi sempre és voluntària, aquesta voluntarietat queda coberta formalment amb una simple votació en el Plenari de l’Ajuntament, és a dir, la decisió de suprimir un terme municipal amb tot el seu bagatge històric-cultural, queda en mans d’una votació amb majoria absoluta en el saló de Plens d’un municipi. Crec que per arribar a una decisió d’aquest calat és necessari haver fet estudis, reflexions serioses amb tota la ciutadania sobre els efectes i conseqüències que es van a produir en el territori i en aquest procés seran veritablement útils els instituts i centres locals i comarcals.

En altre orde de coses,  la Llei de Règim Local Valencià recull en l’article 53 la figura de la comarca. Tal vegada no estaria de més obrir un temps de reflexió i debat sobre les avantatges que el desenvolupament de l’article 65 del nostre Estatut d’Autonomia amb el reconeixement legal de la distribució comarcal del nostre país podria aportar per, si més no, millorar la situació econòmica actual.

Paradigma de la importància i necessitat que els assumptes territorials i mediambientals siguen analitzats des de l’àmbit local si no volem sofrir conseqüències en ocasions irreversibles, podria ser malauradament la meua comarca, la Comarca del Camp de Túria, una de les comarques amb una xarxa d’infraestructures que ens ha unit més a l’àrea metropolitana de València però on no comptem amb una xarxa, ni tan sols vies verdes, que ens vertebre internament; una comarca en la que es va produir un creixement espectacular d’habitatges en les darreres dècades i on més clarament s’ha manifestat l’efecte perniciós de l’abús urbanístic, amb edificacions quasi fantasmes aturades per la crisi, símbol dels efectes de la mercantilització del territori i on els ciutadans han quedat relegats a ser mers espectadors de les transformacions que estaven produint-se en la majoria de les ocasions.  Una comarca on molts pobles han fet desaparèixer els conreus a canvi de saturar de població els seus termes municipals, transformant el paisatge natural.

Aquesta situació va fer que l’Institut d’Estudis Comarcals de Camp de Túria dedicara el seu III Congrés a l’anàlisi i reflexió sobre els canvis i les seues repercussions en la nostra societat, transformacions que com deien els organitzadors del Congrés ens obliguen no solament a pensar en la millor ordenació territorial sinó que ens exigeixen que coneguem allò que heretem, els seus trets d’identitat.

Aquelles idees plasmades en aquell Congrés continuen vives, plenes d’actualitat, la societat està en continu canvi, en continua transformació i no podem permetre’ns hipotecar el territori per les generacions futures, és necessari que reflexionem des del món local quin tipus de ciutat, de comarca volem i ho hem de fer amb l’ajut i de totes les institucions que territorialment ens trobem implicades, en xarxa, unides pel bé comú, per anar més enllà del nostre poble i aconseguir la dimensió global.

Crec sincerament que amb la col·laboració de la Universitat, del Vice Rectorat de Projecció Territorial podrem rellançar i vertebrar tots els centres d’estudis per tornar a donar veu a la ciutadania.

Moltes gràcies.

Dra. Pura Peris Garcia, Professora TU Universitat de València, vocal del Centre d’Estudis Locals de L’Eliana

 

 

 

 

 

AGRAÏMENT SETMANA TEODOR LLORENTE

    Estimats amics i amigues:

En nom del Centre d’estudis Locals (CEL) de l’Eliana vull donar-vos les gràcies per la vostra col·laboració en la SETMANA TEODOR LLORENTE, i en especial  per la vostra participació en l’acte de la  lectura pública dels seus poemes, acte que va destacar per la gran participació i per la gran qualitat dels lectors.

Amb l’esperança de poder celebrar en un futur no molt llunyà nous actes de caràcter cultural i reivindicatiu, rebeu una salutació ben cordial. 

 Salutacions cordials. 

 

                                               -Salvador Torrent Català

                                               -President del Cel-


29 de novembre de 2012 reunió mensual del CEL

com tots els últims dijous de mes ens reunim els membres de la Junta Directiva del CEL per valorar els actes que hem fet des de la darrera reunió i per continuar treballant i orgnatizant les nostres tasques d’estudis i activitats.

El CEL participa en el IIª Trobada Universitat de València- Instituts d’Estudis Comarcals

     Estimats amics i amigues: 

és un plaer adjuntar-vos  la informació que hem rebut del Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València on s’informa de la 2a TROBADA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA-INSTITUTS D’ESTUDIS COMARCALS que se celebrarà en aquella ciutat els dies 30 de novembre i 1 de desembre de 2012. La trobada (matrícula gratuïta) pretén consolidar la relació entre la comunitat universitaria i els centres d’estudis d’implicació amb l’escala local.

   Us informe que en la trobada participarà en una taula rodona la nostra companya, membre del CEL de l’Eliana, PURA PERIS, professora del del Departament de Dret Financer i Història del Dret de la UVEG.

Salutacions. 

                   -Salvador Torrent Català

                     -President del Cel-

el dissabte 24 de novembre passegem pel Cabanyal de la mà de Lluis Coll i Vicent Gallart!

el dissabte 24 de novembre al matí la visita guiada al Cabanyal (Poblats Marítims) organitzada per Josep Lluis Coll, membre del CEL, el qual ens diu:  Eixiríem del Parking del Centre Socio-Cultural a les 10h. en cotxes particulars per a tornar a reunir-nos a les 11h. en l’estació de tren del Cabanyal que està al final de Blasco Ibañez. Allí ens esperarà el nostre guia, ni més ni menys que Vicente Gallart, arquitecte i president de l’Associació de Veïns del Cabanyal de València, que, durant 2h. i mitja ens farà gaudir del millor d’este antic barri de pescadors (La Llotja, el modernisme popular etc.).

Per descomptat passejarem per la zona afectada per la projectada prolongació de l’Av. Blasco Ibañez i comprovarem de primera mà les conseqüències que això comportaria a més de les que ja ha patit el barri (mobing immobiliari, degradació programada, etc). Ho farem de la mà d’una persona que ha patit en primera persona l’assetjament de les administracions locals i autonòmiques a més de la desproporcionada i tristament famosa càrrega de la policia nacional a uns veïns que es manifestaven pacíficament davant d’uns enderrocaments il•legals comesos per l’Ajuntament de València.

La convocatòria queda oberta a qualsevol persona que vullga apuntar-se, encara que no siga membre del CEL.

Hi ha dos punts de trobada:

L’Eliana: a les 9.30 al bar del Parc per pegar un mos i sortir cap a València.

Cabanyal: a les 11 en l’estació del Cabanyal, dòn surtirem tots plegats per fer la visita guiada.

Inauguració de luxe de la setmana Teodor Llorente, continuem els actes amb la Lectura Pública el diumenge 18 de novembre

 

Estimats amics i amigues:

Després de l’èxit de la inauguració de l’exposició i de la magnifica conferència inaugural impartida pel professor de la Universitat de València i especialista en l’obra de Llorente, Rafael Roca, continuem amb la SETMANA TEODOR LLORENTE a l’Eliana. I ho fem amb l’acte de la  Lectura Pública de poemes de Teodor Llorente, que es farà el diumenge 18 de novembre a les 12 del matí al hall del Centre Socio-Cultural, acte al que podran afegir-se tots aquells que vullguen participar-hi, llegint un fragment de l’obra de l’autor, que els facilitarà la nostra associació.

Us informem que tots els que  hagen de llegir algun poema deuen estar en la sala mitja hora abans del començament de l’acte, a fí de poder orgarnitzar-ho degudament. 

Us tornem a recordem també que l’exposició la tindrem al nostre poble fins al dimecres 21 de novembre.

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència.

Salutacions cordials. 

                                                -Salvador Torrent Català

                                               -President del Cel-

us deixem un enllaç del reportatge:

http://www.vivaleliana.com/actualidad-la-eliana/reportajes-la-eliana.html

SETMANA TEODOR LLORENTE A L’ELIANA

    Estimats amics i amigues:

 L’Acadèmia Valenciana de la Llengua va escollir a Teodor Llorente com a Escriptor de l’Any 2011, coincidint amb el centenari de la seua mort. Esta celebració finalitzarà el proper 20 de novembre de 2012, dia de les Lletres Valencianes .

 Per commemorar la figura del poeta, l’AVL va preparar una exposició dedicada a Llorente, un dels escriptors més carismàtics i representatius de la nostra literatura contemporània, que ha comptat amb la col.laboració desinteressada i entusiasta de la seua família, la qual ha facilitat documents, llibres, quadros i objectes personals del poeta, que ens permetran acostar-nos a la vida i obra d’una de les personalitats literàries més interessants del segle XIX i principis del XX.

L’exposició la tindrem al nostre poble els propers 15 al 21 de novembre, al voltant de la qual el CEL amb la col.laboració de la Regidoria de Cultura, hem organitzat dos actes:

El primer, la inauguració oficial de l’exposició que es farà el dijous 15 de novembre de 2012 a les 19:30 hores en el Centre Socio-Cultural. La conferència inagural correra a càrrec del professor de la Universitat de València i especialista en l’obra de Llorente, Rafael Roca. En paraules de Rafael Roca, l’exposició busca trencar “els múltiples tòpics que, al llarg del temps, la societat valenciana ha anat fixant al voltant de l’obra i la biografia de Teodor Llorente. Així mateix, pretén descobrir noves facetes de l’escriptor, com ara la seua prosa en valencià, ben interessant i molt poc coneguda a dia de hui, i també la seua posició respecte a la llengua dels valencians i la resta de renaixences”.

         El segon acte, la Lectura Pública de poemes de Teodor Llorente el diumenge 18 de novembre a les 12 del matí al Centre Socio-Cultural, acte al que podran afegir-se tots aquells que vullguen participar-hi, llegint un fragment de l’obra de l’autor, que els facilitarà la nostra associació.

    Es per això que tinc el plaer de convidar-te a participar en els nostres actes, oferint-te especialment la  possibilitat de llegir algun poema o simplement escoltar uns retalls de la literatura valenciana, tot i pregant-te que ho faces saber a la resta dels teus contàctes.

    -Salvador Torrent Català

   -President del Cel-