“Cultura, medi ambient i territori, els Centres d’Estudis Locals i comarcals, elements claus en el desenvolupament local”, participació Primera Ponència «Territori i Medi Ambient» Segona Trobada UVEG- Instituts d’Estudis Comarcals ( 30-11-2012)

 

Com diria Joan Manuel Serrat, és capritxós l’atzar, doncs és l’atzar el que  vol que siga professora d’universitat, és l’atzar el que fa que siga membre d’un centre d’estudis locals i és l’atzar el que fa que compte amb l’apreci i amistat del Vicerector de  Participació i Projecció Territorial, al qui li agraisc profundament l’oportunitat que m’ha brindat d’estar ací i participar en aquestes jornades, participació  que em va a permetre aprendre molt de les experiències i vivències que avui i demà ens van a exposar els distints ponents, al temps que m’ha permés fer un poc de reflexió sobre què fem, què podem fer i què volem fer des de les distintes entitats culturals locals i comarcals. Reflexions que passe a exposar a continuació.

En ple segle XXI no cap dubte que la cultura és un element estructural bàsic en la consecució del desenvolupament, i tal i com reclama la UNESCO, les estratègies de desenvolupament han d’adaptar-se a la diversitat i creativitat de la cultura.

I en eixa visió les xarxes associatives culturals com ara els instituts comarcals i els centres d’estudis locals estan cridats a ser una part important i necessària en la vertebració del territori. En un món salvatgement globalitzat el desenvolupament local, que no el localisme, és l’eina que va a permetre retrobar al ciutadà amb el territori i el medi ambient.

Resulta un referent clàssic les contribucions que la cultura pot fer a l’economia, en qualsevol dimensió territorial donat que les activitats culturals són activitats econòmiques, aporten valor afegit, poden generar ocupació. I poden fer de vis atractiva per altres tipus d’activitats econòmiques.

Les dimensions de les ciutats ha jugat sempre un paper important en la producció i difusió de la cultura, sent més accessibles les distintes activitats culturals per als ciutadans de grans nuclis de població que aquells que viuen en municipis més petits.

La situació es veu agreujada en els moments actuals on els Municipis es troben amb una situació d’austeritat màxima en la despesa, situació pressupostària que pot implicar una clara disminució dels diners públics destinats al consum cultural afectant clarament a la qualitat de vida dels ciutadans, si considerem que el consum cultural és un dels elements per valorar-la.

En aquest punt serà molt interessant reflexionar i pensar com poder conjugar els esforços les distintes entitats i institucions, per aconseguir pal·liar aquest efecte i l’aportació que des dels instituts d’estudis comarcals i el centres d’estudis locals es pot oferir.

Em resulta summament interessant en aquest sentit la idea d’un Agenda 21 local en matèria de cultura a l’estil de les A21 locals en matèria de medi ambient. És possible que l’interès vinga especialment alentat per la meua experiència personal en una A21 local que funciona, la del meu municipi, que es va constituir ja fa més de 12 anys i és realment un fòrum de participació ciutadana que s’ha atorgat un Pla d’acció socio ambiental el que ha permès  als propis ciutadans dissenyar el tipus de ciutat que es volia aconseguir.

Però no sols és en la dimensió econòmica on la cultura serveix de lligam excepcional, també en el factor humà resulta una peça de vital importància, l’existència de manifestacions culturals atorga una qualitat de vida anant molt més enllà de la simple satisfacció personal per convertir-se en un element integrador de l’individu amb el seu territori, la seua història i el seu entorn natural, transformant-lo així de mer espectador en un ciutadà participatiu i creatiu.

Aquesta dimensió és sobre tot en la que les institucions com a la que jo pertany juguen un paper molt important, teixen complicitats entre els veïns i veïnes i el seu poble, poble que a més no és un nucli aïllat sinó que es forma part d’una comarca i aquesta d’un país. Reflexionar des d’allò local a allò global, amb una xarxa local ben connectada i estructurada pot servir per ajudar a vertebrar el territori; en efecte, de la mateixa manera que si coneguem la cultura més propera serem capaços de comprendre la complexitat multicultural del món, si som capaços de pensar en quin tipus de poble, de ciutat, de comarca volem, podrem traslladar el model de forma global. Sens dubte crec que les institucions culturals locals i comarcals son fòrums de reflexió i estudi idonis ens aquests aspectes per trobar l’equilibri necessari entre la dimensió global i la dimensió local.

Com afirma Rausell, la cultura com a sistema compartit de creences, valors i practiques té una dimensió territorial clara, definint les relacions dels homes amb si mateixa i amb l’entorn, amb el medi ambient.

La concepció territorial esdevé imprescindible per repensar sobre les ciutats, l’habitat, els models de producció històrics i actuals, els impactes ambientals de les accions humanes en un espai determinat, i sobre tot permet analitzar els entramats que calen per generar estratègies que són més que necessàries en els moments actuals per fer possible el desenvolupament local.

El desenvolupament local ha evolucionat des d’un enfocament fonamentalment econòmic a una visió territorial, d’una teoria de l’ordenació del territori merament física i estàtica a la recerca de l’equilibri territorial.

En aquest sentit considerem bàsic pel futur del desenvolupament local que s’estudien i analitzen les qüestions territorials i medi ambientals des del municipi i la comarca. Sens dubte la comarca, unitat territorial estratègica afegeix, en paraules de Precedo Ledo, un valor antropològic a l’organització funcional del territori que permet la implicació i participació dels ciutadans en els processos de desenvolupament local que afecten a la identitat territorial comarcal. La participació ciutadana és clau en la actual governabilitat dels territoris locals.

Però no estic, evidentment, descobrint alguna cosa novella, aquesta idea és la que va fer possible que en els anys 80 es constituïren nombrosos instituts d’estudis comarcals que  venien a engreixar el teixit cultural local ja existent en el País valencià, instituts la majoria dels quals en 1999 confluïren en la Federació d’Instituts d’Estudis Comarcals del País Valencià (FIECPV).

Els objectius d’aquests instituts eren clars: fomentar l´estudi i la recerca de distints aspectes del territori comarcal, i contribuir a dinamitzar la vida cultural de la comarca on es constituïa.

El treball realitzat per tots els instituts d’estudis comarcals, així com el dut a terme pels centres d’estudis locals fa palesa la seua gran aportació cultural i el seu ajut a la vertebració comarcal, aspectes com la cultura popular, la història local, els recursos naturals i els mitjans de comunicació local, el patrimoni rural, monumental, toponímic i arxivístic dels pobles, l’impacte de les infraestructures, l’increment de sol residencial, la situació de la llengua en les escoles, les manifestacions musicals, entre d’altres molts aspectes han sigut abordats per nombrosos treballs sorgits d’aquests instituts i centres.

És més que evident que els objectius que marcaren el naixement d’aquestes entitats tenen plena vigència, continuem, en aquests moments més que mai, en la necessitat d’estudiar els impactes que el creixement desbordant de les ciutats amb tots els aspectes econòmics, culturals i ambientals que estan produint. Hem de continuar reivindicant el marc local i comarcal com a element d’estudi i espai de vida, com a manera de fomentar el coneixement mutu entre valencians.

A més, també la greu situació de crisi, en tots els sentits, que venim patint amenaça amb possibles reestructuracions locals no pensades a data d’avui des dels territoris que podrien veure’s afectats i que sens dubte entenem que han de ser pensades i estudiades des dels territoris. Estic referint-me com és clar a les possibilitats que atorga la Llei de Règim Local Valencià d’alteració de termes municipals, la creació i , el que resulta més esfereïdor,  la supressió de municipis. Tot i que és cert que l’article 11 de la Llei  8/2010, de 23 de juny de Règim local Valencià, determina que la supressió d’un municipi sempre és voluntària, aquesta voluntarietat queda coberta formalment amb una simple votació en el Plenari de l’Ajuntament, és a dir, la decisió de suprimir un terme municipal amb tot el seu bagatge històric-cultural, queda en mans d’una votació amb majoria absoluta en el saló de Plens d’un municipi. Crec que per arribar a una decisió d’aquest calat és necessari haver fet estudis, reflexions serioses amb tota la ciutadania sobre els efectes i conseqüències que es van a produir en el territori i en aquest procés seran veritablement útils els instituts i centres locals i comarcals.

En altre orde de coses,  la Llei de Règim Local Valencià recull en l’article 53 la figura de la comarca. Tal vegada no estaria de més obrir un temps de reflexió i debat sobre les avantatges que el desenvolupament de l’article 65 del nostre Estatut d’Autonomia amb el reconeixement legal de la distribució comarcal del nostre país podria aportar per, si més no, millorar la situació econòmica actual.

Paradigma de la importància i necessitat que els assumptes territorials i mediambientals siguen analitzats des de l’àmbit local si no volem sofrir conseqüències en ocasions irreversibles, podria ser malauradament la meua comarca, la Comarca del Camp de Túria, una de les comarques amb una xarxa d’infraestructures que ens ha unit més a l’àrea metropolitana de València però on no comptem amb una xarxa, ni tan sols vies verdes, que ens vertebre internament; una comarca en la que es va produir un creixement espectacular d’habitatges en les darreres dècades i on més clarament s’ha manifestat l’efecte perniciós de l’abús urbanístic, amb edificacions quasi fantasmes aturades per la crisi, símbol dels efectes de la mercantilització del territori i on els ciutadans han quedat relegats a ser mers espectadors de les transformacions que estaven produint-se en la majoria de les ocasions.  Una comarca on molts pobles han fet desaparèixer els conreus a canvi de saturar de població els seus termes municipals, transformant el paisatge natural.

Aquesta situació va fer que l’Institut d’Estudis Comarcals de Camp de Túria dedicara el seu III Congrés a l’anàlisi i reflexió sobre els canvis i les seues repercussions en la nostra societat, transformacions que com deien els organitzadors del Congrés ens obliguen no solament a pensar en la millor ordenació territorial sinó que ens exigeixen que coneguem allò que heretem, els seus trets d’identitat.

Aquelles idees plasmades en aquell Congrés continuen vives, plenes d’actualitat, la societat està en continu canvi, en continua transformació i no podem permetre’ns hipotecar el territori per les generacions futures, és necessari que reflexionem des del món local quin tipus de ciutat, de comarca volem i ho hem de fer amb l’ajut i de totes les institucions que territorialment ens trobem implicades, en xarxa, unides pel bé comú, per anar més enllà del nostre poble i aconseguir la dimensió global.

Crec sincerament que amb la col·laboració de la Universitat, del Vice Rectorat de Projecció Territorial podrem rellançar i vertebrar tots els centres d’estudis per tornar a donar veu a la ciutadania.

Moltes gràcies.

Dra. Pura Peris Garcia, Professora TU Universitat de València, vocal del Centre d’Estudis Locals de L’Eliana

 

 

 

 

 

Los comentarios están cerrados.