COSES DEL NOSTRE POBLE

En El Cabanyal va estar el CEL

Desembre 2012

 

Algú s’imagina que es pretenguera travessar l’Eliana pel mig per mitjà d’una nova avinguda de40 m. d’ampla, flanquejada per edificis que triplicaren l’altura màxima permesa, partint en dos el poble i destruint el nostre exigu patrimoni històric artístic? Perquè això és el que pretén fer l’equip de govern de l’ajuntament de València, amb Rita Barberá al cap, amb el barri del Cabanyal prolongant l’avinguda de Blasco Ibañez.

No pareix importar-los que en el seu propòsit, a més, hagen de derrocar nombrosos exemples de vivendes modernistes populars, ni que hagen de derrocar l’antiga Llotja de Peix (un increïble edifici de 1909 de rajola que hauria de ser rehabilitat i no enderrocat), ni que la World Monument Fund haja inclòs el Cabanyal en la “2012 World Monument Watch” com un dels llocs mes preats del món en risc de desaparició ni, per descomptat, la sentència del Tribunal Suprem que considera il·legals els derrocaments.

Hi ha solucions urbanístiques alternatives que milloren la integració del barri amb la ciutat i l’accés d’esta al mar? Per descomptat, però no interessen perquè son menys grandiloqüents i no generen plusvàlues immobiliàries.

Per a aconseguir els seus fins no dubten en utilitzar la degradació i l’assetjament immobiliari: permisivitat, sinó foment, amb les ocupacions il·legals d’edificis, escassa presència policial, degradació paisatgística, falta d’inversions en infraestructures etc., per no parlar de les desproporcionades càrregues policials a ciutadans indefensos que es manifesten contra les demolicions. Compten també estes autoritats amb una altra ferramenta eficaç: la tradicional ignorància dels valencians cap al seu propi patrimoni cultural.

Per a combatre açò últim un grup d’elianers ens desplaçàrem fins allí i vam comprovar amb els nostres propis ulls les bondats d’estos antics barris de pescadors (El Cabanyal, El Canyamelar i Cap de França) i les conseqüències de tan nefasta política municipal. Allí ens va rebre Vicent Gallart, vicepresident de l’Associació de Veïns del Cabanyal, que a més de guiar-nos pel barri ens va fer descobrir un moviment ciutadà que és un exemple per al món.

També vam poder comprovar que una minoria de veïns és partidària de la prolongació de l’avinguda. I és comprensible, perquè sap la persona assetjada que una forma d’alliberar-se de l’acoçador és plegar-se a la seua voluntat. La pregunta és: En una societat democràtica l’únic desenllaç possible no hauria de ser que l’acoçador deixara d’acoçar? Més presència policial (però no contra els veïns), resoldre el dèficit d’inversions, concedir ajudes a la rehabilitació, facilitar i no dificultar la implantació de comerços, millorar la permeabilitat urbanística del barri amb la ciutat… PUÉS AIXÒ!!!

 

 

JOSE LUIS COLL TORRENT

(Membre del CEL)

 

Los comentarios están cerrados.