ANYS 70: LA BANDA DE AL CAPONE

S’assembla la joventut actual de l’Eliana a la de fa, per exemple, 40 anys? S’ha tornat mes agressiva? És normal el rebombori que es munta tots els anys amb la Disco Movil? Fem memòria. Alguns encara recorden un episodi local prou significatiu.

A principi dels anys 70 del segle passat vivíem en plena bambolla immobiliària, en ple desarrollisme. Mentres l’economia de l’Eliana creixia exponencialment a ritme de formigonera, el cinturó de València s’omplia d’immigrants arribats de tota Espanya. La palma se la portava Paterna on el desarrelament i les precàries condicions econòmiques dels nouvinguts van ser el caldo de cultiu de nombroses bandes.

Paral·lelament a este fenomen social havia aparegut un altre: les discoteques. Abans que Toni Manero fera postures d’estirament davall la bola d’espillets, els jóvens de l’Eliana ja sublimaven les seues baixes passions en la pista de ball. La generalització de l’ús de la motocicleta en una generació de joves que treballava des dels 14 anys va facilitar que en estes es produïren concentracions setmanals que en alguns casos (Bony de Torrent, Sala Dandy) arribaven a les 3.000 persones.

En dissabte nit era imprescindible anar a la moda: cabellera fins als muscles, suèter de coll de pic tres talles menys que l’adequada, sense camisa però amb medalla d’or, pantalons cenyits de campana i botins de tacó alt. Esta pinta absolutament femenina era compensada amb un bon mostatxo i marcant paquet (el que no ho tinguera, calcetí de llana).

Foto 4 (Clavaria Los Manolos)

D’esta guisa van anar a la discoteca Leifa de Benaguasil un grup de elianers especials el nom dels quals un tio alt amb bigot m’ha sol·licitat insistentment ometre. I va voler el destí que coincidiren amb la banda paternera “Al Capone”. No eren uns qualsevols. Alguns d’ells van acabar en la presó per causes majors. Altres, en canvi van acabar formant part del grup musical “Ernesto y los Júper” i van aconseguir un cert èxit amb el tema “Trenzas llevabas tú”.

Va passar allò més habitual. Estos últims buscarien gresca fins a trobar-la. Compta un dels implicats”: “Tot es va iniciar quan un tio baixet començá a tocar-me els collons. Li vaig dir que com no em deixara en pau li donaría una hòstia però vaig ser jo el que la va rebre. Em va donar en un ull i no vaig recuperar la visió del mateix en dos setmanes”. A continuació es va muntar una baralla tipo Asterix en la que tots donaven i rebien.

Però la pitjor part va ser per als nostres, molt inferiors en número (12 contra 25 aproximadament). Per potes els va tocar eixir, apalissats i humiliats. Pujaren a les seus Derbi “manillar cacho” i van tornar ben prompte al poble. L’aire fresc de la nit no els va calmar. En quant van arribar van reclutar una leva d’urgència pels bars reunint un total no menor de 75 paisans amb ganes de revenja. Van traçar un pla simple. Per a tornar a Paterna des de Benaguasil els macarres havien de travessar l’Eliana per el camí fondo de La Pobla (encara no existia l’autopista).

Els van esperar en el que actualment és la rotonda d’accés al carrer Abadia (la que té la reixa del Palau) armats amb el que van trobar. Al cap d’unes hores va aparéixer l’enemic a lloms dels seus vehicles i d’ells van ser descavalcats a estacades. Alguns van aconseguir escapar fugint per l’avinguda del Recreo encara que no crec que es recrearen molt. El gros de la tropa va rebre com se solia dir “fins al carnet d’identitat”. Com ací mai ha faltat sentit de l’humor la guinda del pastís va consistir a alçar “en andas” un Biscúter amb quatre paterneros dins i tirar-lo a la séquia, hui coberta, que servix d’accés de vianants al poliesportiu.

Si, vendetta!! Tremenda vendetta!! (Sona la música de Rigoletto).

En fi, jo diria que algunes coses no canviaran mai. Però, si: que una o dos vegades a l’any Leifa migra a L’Eliana.

Josep Lluis Coll i Torrent (membre del CEL).

Los comentarios están cerrados.