Encara no és tard!

18766562_1933042166721772_6268469677525684147_o

El día 1 de juny, a la Sala de Debat Pep Torrent del Centre Sociocultural de l’Eliana, va tindre lloc la presentació del llibre “Encara no é18767468_1935550516470937_436461719188397288_ns tard” de Andreu Escrivà, premi europeu de divulgació científica estudi general 2016. L’acte va estar organitzat  pel CEL i magníficament presentat per Toni Ferrer i Jesús Navarro membres del mateix..

Al finalitzar Andreu va signar al llibre d’honor de l’associació.

 

“ENCARA NO ÉS TARD”, d’ANDREU ESCRIVÀ.

Presentació: 1 de juny (de 2017. Sala de debats Pep Torrent. Centre Sociocultural. L’Eliana)

Des que, l’any 1959, Charles Percy Snow, físic i escriptor anglés, pronunciara a Cambridge la seua famosa conferència Les dues cultures i la revolució científica, fins als nostres dies, ha plogut molt. Però els ecos del debat que va suscitar no s’han apagat encara. Snow posava l’èmfasi en la indeguda separació entre les que semblaven ser –fins i tot en el sentir   de determinats grups socials– dues cultures excloents: la tradicional (o literària, o humanística) i la que venia emergint amb força dels espectaculars avenços científics del XIX i del XX. Ja hi havia hagut, en la segona meitat dels anys mil vuit-cents, precedents d’un debat així; però, segons constatava Snow, l’escissió hi persistia: científics que no s’interessaven per llegir Shakespeare o que, com a molt, arribaven a Dickens; i literats que ni sabien –ni els interessava saber– què era i què implicava, per exemple, això de la 2ª llei de la termodinàmica. Avui, però, eixa separació entre la cultura literària i la científica sembla que duu camí, si no de desaparéixer, si almenys de relativitzar-se: d’adonar-nos que, en realitat, de cultura, només n’hi ha una i unitària. Una bona prova la tenim ací aquesta nit. Dos científics, i alhora hòmens de lletres, ens van a parlar d’un problema18767777_1935550246470964_1198051885497676361_n rabiosament científic i, al mateix temps, ben humà i universal: de la nostra percepció del canvi climàtic en curs i del nostre posicionament ètic davant d’ell.

ANDREU ESCRIVÀ GARCIA és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en biodiversitat, conservació i evolució, i doctor en biodiversitat per la U. de València. Treballa a la Fundació Observatori del Canvi Climàtic, a València, i forma part del Comité d’Experts en canvi climàtic del País Valencià. És autor de blogs relacionats amb aquestes matèries i col·labora de forma habitual en mitjans escrits i digitals (revistes Mètode, Rev. de Estudios Turolenses, Saó, Levante EMV, El Diario.es, lletraferit, Samaruc digital o El País). El 2016 va rebre el Premi europeu de divulgació científica Estudi General (als premis Ciutat d’Alzira) pel llibre “Encara no és tard. Claus per entendre i aturar el canvi climàtic”, publicat per Bromera, i que avui presentem. Llibre que combina hàbilment la força argumentativa, una àmplia informació perfectament documentada i una remarcable capacitat de comunicació.

El llibre, el presenta, com a lector qualificat, el nostre veí i membre del C.E.L. El professor JESÚS NAVARRO FAUS, investigador de l’Institut de Física Corpuscular del Consell Superior d’Investigacions Científiques-Universitat de València, i autor, entre altres publicacions, de Las radiaciones: beneficiosas, letales, misteriosas, Los caminos cuánticos, Feynmann y Schrödinger: una ecuación y un gato, i Somnis de ciència: un viatge al centre de Jules Verne, llibre aquest on analitza les aportacions –entre visionàries i formatives– del famós novel·lista francés a la divulgació optimista dels coneixements científics de la seua època. Com a home de lletres que també és, Navarro –i valga el detall, per significatiu– sap valorar adequadament la precisió i la comprovació acurada (en suma, el respecte per la veritat del referent objectiu i per la intel·ligència dels lectors) amb què Verne presentava les teories, els fets científics, o les seues possibles derivacions futures, quan les incloïa en les seues novel·les.

Així, doncs, amb nosaltres , dos hòmens de les dues cultures: de l’única cultura. Tot un luxe.

Antoni Ferrer

Membre del C.E.L. de l’Eliana.

18881930_1935550469804275_9167737354279847679_n 18835704_1935550266470962_1528244885296475721_n 18766107_1935550373137618_4478510719576318872_n18767694_1935550416470947_3697609460038761670_n

Los comentarios están cerrados.