Un CEL de Dones

Maruja Gimeno i Molina, la Garrida
També, ací, els bunyols són d’or

Amb motiu de les festes de falles Un CEL de Dones ha volgut entrevistar quatre dones de los quatre comissions del poble amb la intenció de posar en valor el treball que realitzen dins de les respectives falles.

Què fan les dones a les falles? Les veiem al carrer, com desfilen orgulloses dels seus vestits continuant una llarga tradició festera. Però que hi ha darrere del que es veu desfilant als carrers entre la música i l’olor inconfusible de la pólvora?

Comencem amb la falla Josep Antoni, Puríssima i Major i parle amb una dona airosa que es creu el que fa i ho fa desinteressadament per a benefici de la coŀlectivitat. És Maruja, una de les conegudes bunyoleres de l’Eliana. Em conta que són un equip de sis persones, cinc dones i un home: Amèlia, Carmen la Ma de Déu, Beba, Maria la Rogi i Sota, un xic que va a ajudar-les, i es dediquen a fer bunyols, xurros i xocolata. Tot ho fan per amor a l’art, ja que tot el que guanyen és per a la falla.

Venen fent-ho des de fa quaranta anys tots els diumenges de matí des de les vuit fins a les dotze. Ens aclareix, però, que per estar a les vuit en marxa cal que estiguen allí a les sis i mitja i per la vesprada estan de cinc a vuit, però, clar elles han d’anar-hi abans perquè la feina prèvia és intensa: cal bullir la carabassa, que ho fan el dia abans; cal triturar-la i tindre-la preparada per al moment de l’eboració dels bunyols pròpiament dita. També fan venda la vesprada de Reis, amb gran èxit, i la setmana de Sant Josep, que obrin totes les vesprades.

La tradició dels bunyols en les falles la recorda des de quasi el començament de la falla, als dos o tres anys, quan la falla es feia amb trastos vells (ganyots) i les dones, en aquella època, es posaven al cantó i els feien al gibrell. I, a poc a poc, van pensar que podria ser una bona solució per a guanyar diners per a la falla i es posaren en marxa. D’aquelles dones n’han faltat moltes, estava Amparo, la tia Paca, la tia Pilar, la tia Assumpció la Roja que era graciosissíma, Marieta… van faltan però en van entrant de noves.

Ella ara ens diu que és gran, té setanta-set anys, però encara es troba útil per anar a fer feina perquè és el que més li agrada. Per a ella és la seua vida. També ha pentinat moltes falleres al llarg de la seua vida, hi hagué anys que en feia vint o
vint-i-cinc, evidentment desinteressadament. Reconeix que ha crescut en la falla.

Ens explica la diferència entre els bunyols i els xurros, que s’elaboren de manera diferent i els ingredients també varien. La pasta dels bunyols la fan a mà i la dels xurros amb una màquina que fa la pasta. La farina també és diferent, la dels primers ha de ser tova i la dels segons més forta. El truc per a que ens isca ben fet el foradet dels bunyols, cosa no fàcil, és tindre al costat una cassola amb aigua, banyar-se els dits, agafar un poc de pasta i fer el forat amb el dit polze i, ràpidament, soltar-lo a l’oli per a que quede perfecte. Però, com quasi tot en aquesta vida, és una qüestió de pràctica.

L’aportació econòmica a la falla és prou bona i això permet que la quota que paguen els fallers i falleres siga menor. Quan s’acaba l’exercici, a la reunió general, informen del que s’ha guanyat amb els bunyols i la xocolata.

Però no sols es conformen amb fer bunyols, també els peguen a les paelles, encara que últimament ja va acudint gent més jove a ajudar-los i anar rellevant-les.

Noten que la gent de la seua falla els agraeix molt l’esforç i això les encoratja a continuar endavant. Confiança mútua, aportant cadascuna allò que millor sap fer.

I per acabar, ací van els ingredients dels bunyols: farina fluixeta, sal, aigua, carabassa, rent fresc del forn i… el secret que fa que aquests bunyols estiguen boníssims.

Us convidem a tastar-los si encara no ho heu fet.

Conxa Delgado Amo

(Emés a Ràdio Túria el 17 de febrer de 2016)