Conxa Arnal Mataix
Falla del Mercat
És una dona a qui li agrada conrear la paraula, explica amb gust el que fa i viu l’experiència fallera amb la intensitat i la dolça familiaritat de qui acarona i cuida allò que estima.
Viu a l’Eliana i pertany a la falla del Mercat. S’hi va apuntar quasi des del seu començament. L’any 1986 va ser fallera major infantil i d’eixe moment té un record inoblidable. També va ser fallera major l’any 1994, però guarda a la memòria més moments intensos de quan ho va ser d’infantil.
És fallera perquè ella no concep la vida sense ser fallera i, a més a més, en aquest poble en el qual hi ha poques falles però, això sí, molt ben avingudes.
Va triar aquesta falla perquè era la més propera al seu domicili i està contentíssima de formar-ne part.
Ens comenta que en aquesta associació fallera, és molt important l’ofrena perquè és un acte molt bonic i pel qual es treballa molt, per la devoció que el món faller li té, a la Mare de Déu. Tenen una espècie de monument central al qual cada any afegeixen aspectes nous, depenent del tema sobre què va a versar. Els decorats, els decideix la persona encarregada basant-se en allò que s’imagina que a la Verge li agradaria que li ofrenaren. Han fet des de les Torres de Serrans, barraques… moltíssimes coses que creuen que a la Verge li agradarien com a patrona dels fallers, utilitzant tota mena de materials, com ara, suro, canyís, plantes, teles típiques valencianes… És un treball que no es veu fins que l’ofereixes. I cada any naix una proposta nova. És un acte que espera tota la gent que pertany a la falla.
De la mateixa manera que no és possible pensar la festa sense el monument faller, l’ofrena també és un acte molt important. Tot el món hi participa, inclosa la gent que no es vesteix per a la presentació. Si censades hi ha cent persones, quasi les cent es vesteixen per a l’ofrena. La gent s’ho prepara i li agrada vestir-se per a aquest acte.
Explica que l’endemà de l’ofrena, el dia de la missa, l’impressiona molt perquè l’església s’ompli de fallers i falleres vestides amb el vestit tradicional, parlen les falles per boca dels fallers i el resultat és bonic perquè és un moment de trobada de totes les falles del poble.
A Conxa li plau molt la indumentària valenciana. M’explica com ha evolucionat el vestit i com resulta de senzill ara vestir-se, igual que els monyos, que són postissos i te’ls pots llevar i l’endemà tornar a posar-te’ls. Ara el vestit no molesta, et pots acatxar, pots agafar les criatures al braç, pots rodar i no es mou res. O siga que ara les indumentaristes treballen molt bé. Recorda com fa uns anys calia agafar els davantals amb agulles i en quant et movies, te les clavaves, però això ja ha passat a la història, ara és molt còmode vestir-se i pentinar-se.
A ella el vestit que més li agrada és el de mànigues de fanal. Diu que a les més joves els agrada el del segle XVIII, perquè és de mitja màniga i sembla més modern, però creu que per a la presentació el de fanal, què és el vestit de gala, és l’ideal.
Generalment, el que es fa és fer-se una falda i dos cossets i per a l’ofrena i la missa es posen en la màniga llarga i per a la presentació el de màniga curta. Abans hi havia el de vellut negre que a ella li sembla molt bonic amb la sabata amb la borleta però ara ja no es duu.
La seua falla es caracteritza perquè és molt xiconina, són unes cent persones a les quals es costa molt d’esforç tirar-la endavant, però com que hi ha molt bon ambient ho aconsegueixen any rere any. El treball del dia a dia és el que fa que la falla comence bé i acabe també bé, l’esforç queda compensat amb la bona festa.
Ens convida a tot el CEL a passar-nos per la falla del mercat quan vulguem. I enguany (2016) que han canviat de casal encara més. El tenen molt apanyat a l’Avinguda de les Corts i allí ens esperen.
Conxa Delgado Amo
(Emés a Ràdio Túria el 2 de març de 2016)
