María Ángeles González Gómez
Vitalitat infinita
Va nàixer en 1925 a Toledo. Va viure i va treballar molt a Madrid, Barcelona, Suïssa i, ja jubilada, a l’Eliana. Ella es defineix com a ciutadana del món. I realment és així.
Una dona que impressiona perquè, sent tan menudeta, té una força interior i manifesta una tendresa tan gran cap a la humanitat que és impossible no eixir de l’entrevista reconfortada.
Una vida trencada per la guerra civil. De xicoteta havia començat a estudiar piano. Li encanta la música però ho va haver de deixar. Als catorze anys ja era a Madrid treballant en una casa. Un treball dur, on li feien sentir-se diferent. D’allí a Barcelona on, fent el mateix treball, va tindre un tracte digne. La senyora de la casa la va matricular a una acadèmia per tal que poguera estudiar. Després fou treballadora industrial i, com milions d’espanyols, emigrà a Suïssa, on va continuar treballant de valent: un, dos treballs. Molts dies sense poder dormir amb l’únic objectiu que els seus fills —Montse i Paco— pogueren tirar endavant. Allà, a través de l’associació Mariana Pineda, que van crear un grup de dones en solidaritat amb els presos polítics, va acollir personatges com Dolores Ibárruri la Pasionaria, Rafael Alberti, Josefina (esposa de Marcelino Camacho), Víctor Manuel o Lluís Llach. I tot això ho conta des de la humilitat, sense mostrar-ho com un trofeu. I és que ella és així: una gran dona que pensa que l’objectiu de la vida és ajudar els altres. Que si pot fumar —perquè encara fuma alguna cigarreta— un poquet menys i amb eixos diners ajudar algú, doncs ho fa. I així ella és sòcia d’ACNUR i de la Fundació Pasqual Maragall contra l’alzheimer.
Va arribar a l’Eliana, ja entrats els vuitanta, perquè la seua filla ja vivia ací.
I ella va fer del nostre el seu poble. Ho té claríssim. D’ací no la trau ningú. Recorda la font que hi havia enfront d’on viu ara. La Plaça del País Valencià, on podia aparcar el seu cotxe per anar a comprar al Marco o alguna altra botiga del poble. Era una dona moderna que arribà al nostre poble, amb el cabell sempre fet de perruqueria, com continua fins ara, fumant i conduint el seu cotxe. Nous aires que arribaven al poble. Sempre s’ha sentit acceptada per la gent del poble i diu que l’Eliana és un poble acollidor i progressista. Ha participat en moltes activitats, des de la gimnàstica a la pintura, passant pel teatre, que és una de les seues grans passions. Ja a Suïssa, al local de l’Associació Espanyola es dedicava, en el poc temps lliure que tenia, a fer teatre. Una afició que ha continuat mantenint fins fa no res.
Una dona de les que fan història perquè a més a més és veritablement una autèntica socialista, com ella es defineix, en el sentit més genèric de la paraula: ajudar els altres per construir entre tothom un món millor i més igualitari.
Conxa Delgado Amo
