Tradicions nadalenques:
les estrenes
De les múltiples tradicions nadalenques, parlaré ara de les estrenes. Un moment del Nadal molt cobdiciat, sobretot, per la gent menuda.
Es tracta d’una situació del dinar del dia de Nadal, on després d’haver menjat l’olla i els dolços corresponents i cantat les nadalenques, arriba el moment de les estrenes. No sé si a totes les cases es fa igual, en les famílies que jo conec es fa així: A la taula, la gent gran, que és qui estrena a la xicalla, s’organitza per jeràrquic ordre d’edat i la gent menuda va passant, besant la mà de qui li dona les estrenes i arreplegant, normalment un sobre, on estan «amagades» les estrenes, o simplement deixant caure els diners de la mà. La raó és ben clara, no es dona el mateix a una major que a una menuda i la millor manera de no explicitar-ho és amagar-ho en un sobre o, com més modernament es fa, posar-ho al saquet o al calcetí que qui arreplega les estrenes porta a les mans. Al mateix temps ha de recitar unes dècimes, que no són altra cosa que felicitacions en vers, un paperet amb una poesia impresa, encara que no siga de deu versos, que es repartix en algunes festes populars, segons el diccionari de l’AVL. Com per exemple aquesta:
Soc el més xicotet de tots,
i no conec res del món;
només el pare, la mare,
i les neules i els torrons.
Això és el que ens ha quedat de les estrenes. Però molts de vostès recordaran com s’estrenava al carter, al guàrdia urbà, al sereno… Evidentment, eren presents d’altres tipus, generalment aliments que ajudaven a la gent a passar un poc millor aquests dies, al temps que es volia agrair la seua labor social i professional… Cadascú donava allò que tenia i podia: pa i coques, els forners; bledes, nous, fesols, qui es dedicava a la terra… A canvi, ells donaven una tarja de felicitació del Nadal.
Conten que l’origen de les estrenes és pagà. Sembla que Ròmul, als orígens de Roma, va rebre, per celebrar el començament de l’any, per part de la gent que col·laborava amb ell, unes branques d’olivera. Era una manera de desitjar una bona estrena de l’any. Amb el pas del temps, aquest costum es va generalitzar i canviar de data i s’ha anat transformant fins a arribar als nostres dies no amb branca d’olivera sinó amb diners a la bosseta.
D’aquesta tradició que encara roman, no estaria malament recuperar les dècimes. Podria ser una bona idea per treballar en família abans de que arribe el dinar del dia de Nadal.
Conxa Delgado Amo
