El Cant de la Sibiŀla

De segur que coneixeu el Diccionari català-valencià-balear, o l’Alcover-Moll (pels seus autors). Però potser no sabeu que, en bona part, el nostre benvolgut Manuel Sanchis Guarner, n’és ben responsable. El diccionari, que conté una immensa recopilació de tot el tresor de la nostra llengua, es pot consultar en línia en https://dcvb.iec.cat/.

Doncs bé. Si busqueu l’entrada sibiŀla, hi trobareu el text d’un article del 1953, on Sanchis Guarner ens informa que, la Nit de Nadal, a Mallorca,

En acabar l’ofici de matines i abans de començar la missa, puja a la trona un al·lot d’uns dotze anys, que duu un cridaner vestit de caire femení amb tuls i sedes brodades, i que sosté amb les dues mans una gran espasa lluenta. […]

Aquell infant […] canta aquesta arcaica cançó:

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici[…]

El xiquet va vestit d’aquesta manera perquè representa la sibiŀla. Les sibiŀles eren dones de l’antiguitat grecoromana, que tenien el poder d’endevinar el futur i, per això, eren molt venerades. L’Església que, malgrat que va bandejar les tradicions paganes, no dubtà a apropiar-se’n sempre que ho trobà oportú, posa en boca de la sibiŀla Eritrea aquests versos apocalíptics, que es cantaven la Nit de Nadal.

Això durà fins que el Concili de Trento va prohibir el Cant de la sibiŀla, per considerar-lo un ritu pagà, de manera que cap a mitjan segle XVI deixà de cantar-se. Només a l’Alguer i a Mallorca la tradició ha perdurat fins els nostres dies. De fet, el professor Sanchis Guarner explica que, a Mallorca, també va ser prohibit, però el bisbe Joan Vich (que, per cert, era d’Alzira) va restablir-lo. La sibiŀla i el Misteri d’Elx són els únics drames paralitúrgics anteriors a Trento que han perdurat fins avui (i tots dos han estat inclosos al Patrimoni Immaterial de la UNESCO).

En el nostre cas, se sap que, abans de la contrareforma, la sibiŀla cantava a la Seu de València i a moltes altres esglésies. Podem imaginar-nos l’escena:

És la Nit de Nadal. Els fidels s’han aplegat a la Catedral per assistir a l’ofici de matines (a la missa del gall). Els campaners toquen a matines, desfilen els profetes en processó; els de l’antic testament i els del nou, Isaïes, Jeremies, Daniel, Moisès, David, Habacuc… Santa Elisabet i Sant Joan Baptista… fins i tot algun de pagà, com Nabucodonosor. Sant Agustí els interroga, un a un, i tots ells reciten les seues profecies.

L’última és la sibiŀla, que anuncia el segon adveniment del Messies el dia del judici final.

Però, en realitat, no cal que ens la imaginem. Perquè des del 2012 la sibiŀla torna a cantar a la Seu valentina. Gràcies a l’adaptació de Josep Lluís Sirera i al treball de Capella de Ministrers (que hi posa la música amb uns instruments que reprodueixen els que hi ha als frescos de la Catedral), el Cor de la Generalitat, l’Escolania de la Mare de Déu, el Gremi de Campaners i els Amics del Corpus, podeu gaudir de la Processó dels Profetes i el Cant de la sibiŀla.

La representació de la Seu de València no és l’única.

Els darrers anys, el Cant de la sibiŀla ha anat recuperant-se pertot arreu i, ara, podem escoltar-lo, en la veu d’una xiqueta, d’un xiquet o d’una dona, a Ontinyent, Gandia, Teulada, Sueca, Barcelona, Ripoll, Menorca…

Així que aquesta vella tradició ja és (ha tornat a ser) una bella tradició.

Robert Fuster

Retransmissió completa d’à punt, València, 2018:
https://www.apuntmedia.es/retransmissions/festes/25-12-2018-cant-sibil_134_1390427.html
(la processó dels profetes comença cap al minut 31; la sibiŀla comença a cantar al 47)