Francisco Alcayde
Filòsof i catedràtic
Tots coneixem i hem passejat pel carrer Francisco Alcayde de l’Eliana. Carrer que partint del Mercat s’endinsa cap al centre del poble fins a l’edifici de l’Ermita. Però pocs saben qui era este home i perquè té un carrer principal amb el seu nom.
Francisco Alcayde va ser veí de l’Eliana a mitjan segle passat. La seua finca limitava al sud amb la de Rafael Gil (iaio de Janto Gil) i cap al nord, amb les anomenades eres on s’amuntonaven les muntanyes de palla de forment i on ara es troba el col·legi Verge del Carme. Francisco Alcayde era un home de lletres molt reconegut i molt popular al poble que passejava amb el seu barret de palla i cistella d’espart saludant i parlant amb tothom, perquè era afable i bon parlador.
Naix a València i, entre altres coses, estudia Filosofia i es doctora el 1916 amb una tesi sobre les emocions.
El 1921 va ingressar al cos de catedràtics d’Universitat en la disciplina de lògica fonamental. Després de passar per les universitats de Santiago de Compostel·la, Saragossa, Salamanca i Granada, a finals de 1931 arriba a la Universitat de València, on més tard seria degà de la Facultat de Filosofia i regent de la càtedra Lluís Vives, figura en la qual va centrar la seua tasca professional així com en l’estudi de la psicologia de les emocions.
El 1932 fou un dels signants de les Normes de Castelló.
Però la importància d’aquest intel·lectual a l’Eliana i el motiu pel qual el poble li dedica un dels seus carrers principals és la tasca i ajuda que Francisco Alcayde va fer per aconseguir la independència de l’Eliana de la Pobla de Vallbona. Alcayde tenia contactes i relacions amb els ministeris i va moure fils perquè l’Eliana aconseguira la seua independència definitiva a l’any 1956.
Janto Gil i Vicent Rubio (cronista oficial)
