LES NOSTRE PARAULES: PRUNYONS
Recorde que, quan era menuda, allà pels anys 60 del segle passat, en arribar el fred teníem por de patir els prunyons, un mal molt comú ja que les temperatures eren més baixes i la vida era més dura. Estes lesions tenen un color rogenc i provoquen una sensació de picor i de cremor que sol durar unes quantes setmanes, fins que remet el fred o el cos s’hi acostuma; al nostre diccionari trobem dues accepcions par a la paraula prunyó:
DNV: 1.- m.Pat.Tumefacció de la pell produïda pel fred, que es forma especialment en les mans, els peus, les orelles i el nas.
2.-m.BOT./AGR. Fruit comestible del prunyoner, semblant a una pruna, però més menut i amb el pinyol no comprimit, adherent a la polpa, de gust àcid.
Buscant per la xarxa he trobat al diari Levante, LA PARAULA DEL DIA,18 /01/17, aquesta informació:
“En llatí esta afecció es denominava -pernione-, que ha donat lloc al cultisme -perniosi-, amb què actualment es coneixen de manera genèrica totes les malalties causades pel fred. El nom de prunyó se li va assignar popularment per assimilació a l’aspecte del fruit del prunyoner: una boleta roja. En castellà rep el nom de -sabañón-; en francés, -engelure-; en portugués, -geladura- o -frieira-; en italià -gelone-. El fred té molts efectes. I paraules que en deixen constància.”
En català els prunyons també es poden dir penellons.
A la mare del nostre company Janto, un metge, quan anava a demanar alguna medicina per a combatre els prunyons li deia que el millor eren “polvos de primavera”.
Pasqu Martínez
