Editorial

L’ermita és nostra
i la volem del poble

Ens haguera agradat començar aquesta editorial felicitant-nos perquè l’Ajuntament havia arribat a un acord amb el propietari de l’ermita i ara, ja amb l’edifici tornat al poble, estaríem fent propostes de les activitats socioculturals que ens passarien pel cap i que suggeriríem a l’Ajuntament pel seu aprofitament. Era el nostre desig, però també creiem que és un dret popular perquè ha de ser patrimoni de tot el poble gaudir de la memòria històrica i la tradició que hi ha al darrere d’un conjunt de velles construccions que ha constituït part de la identitat de l’Eliana.

Al nostre número anterior, el de Primavera, parlavem d’aquest tema i, recordant el valor que l’ermita té per a la nostra història com a poble, encoratjaven l’Ajuntament a fer esforços per tal d’arribar a un acord amb l’amo.

Què és el que ha passat? Ho desconeixem. Però, el que sí que sabem és que en aquests moments el local està precintat perquè el nou propietari havia començat a fer obres en l’interior del local.

I, evidentment, ens sorgeixen moltes preguntes: Està catalogada l’ermita com a BRL (Bé de Rellevància Local)? L’art. 46 de la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, estableix que són béns de rellevància local aquells immobles que, no reunint els valors a què es refereix l’article 1 d’aquesta llei en grau tan singular que justifique declarar-los com a béns d’interès cultural, tenen no obstant això significació pròpia com a béns de caràcter històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic o etnològic. Pensàvem que sí.

És que un edifici catalogat com a BRL pot ser intervingut? És que l’Ajuntament no sabia que aquest immoble estava en perill si passava a altres mans privades?

Afortunadament, l’Ajuntament ha paralitzat les obres i esperem que el dany no siga irreparable. Però, ens sorgeix un altre dubte: Serà capaç l’Ajuntament de posar fre al recurs que segurament el propietari interposarà? Estaria dins de les possibilitats pressupostàries adquirir l’edifici de l’ermita perquè passe a mans públiques?

Estem segures i segurs què la població elianera, si és coneixedora del valor històric que té l’edifici, i la corporació municipal estaran d’acord que cal mantindre aquest edifici per al poble.

Ens ve al cap aquella reivindicació del llit del riu Túria que volien com una autovia que travessara la ciutat de València i que la ciutadania vam cridar i fer nostre: El riu és nostre i el volem verd. I ara és un preciós jardí on poder viure amb la natura dins la ciutat de València. Doncs, això: L’ermita és nostra i la volem del poble. Per què no?

Quan ja era gairebé tancada aquesta edició del CEL Obert ens assabentem que algú ha començat a enderrocar la Masia de Casany. Sembla que l’Ajuntament ho ha paralitzat, però ens temem que aquest dany sí que serà irreparable (precisament quan el cronista oficial del nostre poble, Vicent Rubio, amb coŀlaboració amb el CEL, té quasi enllestit un llibre sobre les nostres masies).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.