La gramola

Joan Baez canta en català

Des de ben jove les cançons de Baez van ser còmplices de la meua caminada social. Admirava la seua veu aguda i forta, l’estil country de l’acompanyament a la guitarra acústica i el seu compromés activisme antibeŀlicista. Quan, encara adolescent, començava a fer ximpleries a la guitarra vaig aprendre el No nos moverán, de la que el Grup de Folk va una versió en català (No serem moguts), molt cantada en les nostres manis.

Sempre he admirat l’univers interior d’aquesta mena de gent i ara fa poc vaig llegir una curiosa biografia de Patti Smith que em transportà al mític hotel Chelsea en el New York dels 70. Entre els corredors, les habitacions, el lobby i el bareto cutre del costat, compartien una extraordinària explosió de creativitat noms propis de gent tan potent com Janis Joplin, William Burroughs, Cohen, Dylan, Jimi Hendrix, Andy Warhol, la Patti Smith i la nostra Joan Baez.

Junt a l’admiració he envejat eixa espècie de transhumància de la cançó popular i dels seus i les seues cantaires per la qual vas pels camins sembrant les teues cançons al mateix temps que arreplegues dels llocs on pares el que et regala la cultura i música popular del territori. Tot açò ve a tomb perquè he vist al YouTube la Baez cantant en català una cançó de Llach. No qualsevol cançó, va triar aquell fragment d’Ítaca. Recordeu: Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s’acosta i, quan sereu deslliurats, tingueu ben present no aturar-vos. També en euskera ha cantat Txoria txori, eixe emotiu poema escrit per Joxean Artze, al que va posar música Mikel Laboa.

Com que les versions que he trobat de la Baez amb la cançó de Llach són gravacions molt dolentes us deixe amb un enllaç a l’enregistrament en disc de Rossinyol una cançó emblemàtica del cançoner tradicional català.

Jaume Martínez Bonafé

https://youtu.be/BFGZzH36liM

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.