València, capital del disseny 2022
Cartelleria i disseny gràfic
Compromís social valencia
El títol «València, capital del disseny 2022», és un reconeixement a una labor amb un recorregut molt llarg, és la resposta a molts anys de dedicació i esforç d’artistes valencians que van apostar per l’avantguarda en temps en els quals no es valorava aquest esforç titànic.
Per mitjà de iconografies i estètiques la visió del disseny valencià s’ha estés durant anys i hui té el seu reconeixement i la seua valoració.
Des dels primers dissenys del paper de seda per a embolicar taronges, etiquetes de caixes o pots, fins a joguets, passant per dissenys ceràmics i arribant fins a la cartelleria del disseny valencià que va arrancar des de finals del segle XIX fins a la modernitat actual.
Es va realitzar un disseny que comença en l’artesanal per a acabar en la modernitat més actual en ple segle XXI.
Pintors, iŀlustradors, dissenyadors del sector ceràmic o del moble, entre altres, fins a arribar al disseny gràfic i la cartelleria valenciana, formularien propostes d’avantguardes artístiques per a arribar a la marca d’identitat de «València Design Capital 2022».
Però serà, en el cartellisme on la imatge es converteix en eficàcia comunicativa, els recursos visuals i gràfics valencians de la indústria litogràfica valenciana van tindre tanta qualitat que produirien la immensa majoria de cartelleria de tota Espanya, sens dubte els anys trenta a València seran els gloriosos per a la indústria de la cartelleria gràfica.
Si aquesta esplendor es va centrar en la dècada dels anys trenta, hauríem d’esperar més de mig segle perquè una nova generació d’artistes gràfics recollira aquella obstinació.
Des d’aquell inici de l’obra gràfica de José Segrelles, Manuel Monleón o Josep Renau amb un cartellisme d’avantguarda europeu passant pels dissenys de Bascuñán, Company, Nebot, Mariscal i l’estudi La Nau, coŀlectius valencians de dissenyadors que van revolucionar les formes de creació en la dècada dels vuitanta, compartint espais en un moment igual que en la dècada dels trenta d’efervescència cultural únic, fins a arribar als projectes actuals.
Com a conseqüència d’aquells anys hui es pot parlar de disseny actiu i de reconegut prestigi internacional.
El disseny valencià sempre ha estat mirant-nos des d’un cartell fins a una imatge tecnològica de hui o un disseny de mobiliari urbà, és tradició i tecnologia i en aquesta interrelació es fa únic.
Etiquetes tarongeres per a competir en el mercat internacional, l’eclosió de la indústria gràfica valenciana amb Mongrell, Segrelles, Ballester, Monleón, Raga o Renau, fins a arribar al panorama gràfic musical valencià a través del disseny de portades, on música i arts gràfiques es fonen amb cartellisme i iŀlustració per a desenvolupar projectes culturals i de comunicació.
És important esmentar la importància de la denominada ruta gràfica que enguany s’ha exposat a l’IVAM, així com l’exposició de cartelleria Espiral en el nostre Centre Sociocultural, amb l’únic objectiu de recuperar de l’oblit parteix d’un disseny gràfic valencià inclòs en la denominada Escola Valenciana del còmic, que juntament amb grans dissenyadors i el treball d’anònims moltes vegades els mateixos tallers gràfics van aportar uns magnífics treballs de manera desinteressada contribuint a la creació de cartells artístics, alguna cosa que estava fora del mer procés de fabricació.
L’elecció de València com a Capital Mundial del Disseny 2022 no és una qüestió de sort, sinó de justícia: podríem parlar de reconeixement a Icones del disseny valencià, des dels anys trenta fins a aquest 2022.
Amb això es posa en valor la història del disseny valencià, l’arquitectura, l’urbanisme i la iŀlustració gràfica de diferents generacions que són i van ser capaces de projectar-se i tindre presència a nivell global.
Una cosa comuna i pròpia, en aquesta Capitalitat Valenciana, és que el disseny va lligat a l’artesania i això és una fórmula d’èxit, l’artesania se sintetitza més en un mestratge manual i el disseny com la labor inteŀlectual que la precedeix.
Cal reflexionar sobretot això, sobre la pervivència d’aquestes fórmules que són ara contemporànies i que amb la seua potència narrativa són ja part del nostre patrimoni.
Per tot això, per aquesta herència rebuda de les Arts Gràfiques i el disseny valencià hui tenim aquesta denominació.
Recordar l’explosió de creativitat des dels primers dissenys dels anys trenta, l’alegria dels huitanta, les experiències autodidactes… cal reivindicar grans noms del disseny. Molts ja són història, però sens dubte fonamentals en el camp del disseny valencià, retornem-los el seu protagonisme.
Reyes Belvis
