Les nostres paraules
Dacsa, blat d’índies, balt de moro, panís…
L’Eliana no fa tant de temps era un poble d’horta, i, un dels cultius al camp era la dacsa. Sabem que la dacsa és una planta gramínia de l’espècie Zea Mays (en castellà, maíz).
El diccionari diu així:
1- és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies originària de Centreamèrica on havia estat conreada pels pobles indígenes des de temps prehistòrics. De tija o canya dreta i amb nucs, acabada en un plomall, fulles grans, lanceolades d’un verd intens i fruit en panolla.
I, com és que aquest cereal en té tants noms al nostre territori?
Sabem que va ser introduïda després de la conquesta d’Amèrica, com que els conqueridors pensaven que havien arribat a l’Índia suposem que eixe va ser el primer nom, blat d’índies.
Per què blat de moro, dacsa i panís?
Pot ser que el camperolat cristià de les nostres terres, davant la manca d’un nom propi per al maíz castellà fera ús de noms de cereals (cas de dacsa i panís) que es conreaven a les nostres terres allà pel segle XIII i que o bé s’havien perdut o estaven en camí de perdre’s després de l’expulsió dels moriscos.
I encara en trobem més: dacsó, milloc, milloca, morisc, panissola, trepo i quico.
També seria interessant esbrinar en quines comarques s’utilitza cada accepció, però això serà en una altra ocasió.
Tornant al nostre poble he trobat referències al conreu de la dacsa en un article del llibret de la Falla J. Antoni de l’any 2000 que va escriure Paco Coll, o Paco el Gros, com a ell li agradava signar.
«No és igual rascar ceba que rascar dacsa: amb les cebes portes una aixaeta xicoteta i amb molt de mirament vas llevant la brossa procurant no tocar la ceba. La dacsa com està plantada a tires, és faena més fàcil, perquè primer ha passat la birbaora pel mig i ha llevat la brossa, deixant només les tires de les dacseres. Tu vas amb llegoneta i acabes prompte (…) condís més la faena»
«Pelar panolles (…) A poqueta nit la família i els amics es reunien a la porta del carrer, al voltant del muntó de panolles. Van pelant, cantant, xarrant i fent bromes. El millor que et pot passar és trobar una panolla roja, et dóna dret a besar a la xica o al xic que vulgues. Et poses roig com una tomata, perquè tots estan mirant a qui beses (… ) i donen que parlar fins que aparega una altra panolla roja. En acabar la pelà la família convida a boniatos torrats, cacaus i pastissets, tot regadet amb mistela»
Pasqu Martínez
El blat de moro – Atles Lingüístic del Domini Català
(https://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/521-El-blat-de-moro.pdf)
Zea mays (Panís,blat de moro,moresc,dacsa,Maíz)
(http://botanicavirtual.udl.es/fam/poacies/zea_agr.htm)
