Les nostres paraules: corxo
El nostre benvolgut Paco Coll, deia, i així ho conta al seu llibre Viatge en trenet, que a l’Eliana hi ha paraules que s’usen de manera diferent a altres pobles, una de elles és la paraula CORXO, referida al recipient que es duia a l’horta amb aigua per a beure, allò que als diccionaris trobem com botija i en castellà, botijo.
El CVB diu a la segona accepció: Càntir, recipient de terrissa que en la part superior té una ansa i dos brocs de diferent gruixa, el més gran per abocar-hi l’aigua i el més petit per a beure a gallet
El DNV diu: Atifell d’obra que s’utilitza per a mantindre l’aigua fresca, generalment ventrut i amb una ansa en la part superior central i dos brocs, un més gros per omplir-lo i un altre més menut per a beure.
Però vet aquí que un dia veient el programa de la TV valenciana Trau la llengua trobe que
“El corxo, també dit colxo per la facilitat en que es poden transmutar les dues grafies la “r” i la “l” ambdues consonants líquides, ve d’un recipient fet de suro.
a Benifairó de les Valls, poble de la comarca del Camp de Morvedre, també li diuen corxo a la botija, i, ves per on, el nostre amic Juan Àngel, em conta que a Sagunt va treballar en un centre ocupacional on recuperaren la tradició de fabricar el “colcho”, així que, buscant la informació a la xarxa trobe:
El colxo o colxa és un càntir de suro típic de l’artesania de Sagunt (Camp de Morvedre) En el segle XVIII era un recipient habitual per a l’aigua, construït amb un cilindre de suro, impermeabilitzat a l’interior i reforçat amb uns senzills cercles metàl·lics.
Actualment és un objecte tradicional molt preuat pels saguntins. La seua fabricació encara es manté en el Centre Ocupacional “San Cristóbal” que depén de l’Associació Comarcal Protectora del Discapacitat Psíquic “Virgen de los Desamparados”
I, més encara, comentant aquesta curiositat amb un grup d’amics, un de la Pobla, ens diu que allí també usen corxo per a referir-se a la botija.
Pasqu Martínez
