El nostre patrimoni

El catàleg de proteccions
Una oportunitat per als municipis

Georgina DeCarli

En una de les seues publicacions, l’antropòloga social Georgina DeCarli defineix el patrimoni com el conjunt de béns culturals i naturals, tangibles i intangibles, generats localment, i que una generació hereta i transmet a la següent amb el propòsit de preservar, continuar i augmentar aquesta herència.

Però, com protegim una cosa tan important per a la societat com el patrimoni? Quins instruments té un ajuntament per protegir aquest capital espiritual, cultural i social que és de tots? Sens dubte, l’instrument més efectiu per a la protecció del patrimoni cultural a nivell municipal és el Catàleg de Proteccions, en concret una de les tres seccions, la que correspon al Patrimoni Cultural.

L’article 42.1 de la Llei 5/2014, del 25 de juliol, de la Generalitat Valenciana, d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) defineix el Catàleg de Proteccions com un instrument d’ordenació d’àmbit municipal, mitjançant el qual es determinen aquells elements territorials, espais o béns immobles que, per raó dels seus especials valors culturals, naturals, paisatgístics o altres, requereixen un règim de conservació específic i, si escau, l’adopció de mesures cautelars de protecció o de foment i posada en valor.

Una de les finalitats més importants d’un Catàleg és facilitar la gestió del patrimoni cultural, una tasca sempre difícil d’aconseguir. Els immobles protegits són elements dinàmics que necessiten una constant actualització, modernització i renovació, ja que en cas contrari es produeix l’estancament i el deteriorament del bé, i hi ha la possibilitat que es perden o arruïnen.

Per això, és absolutament necessari que els ajuntaments que elaboren un Catàleg alliberen o reduisquen determinats impostos relacionats amb els béns catalogats, que faciliten la gestió a la intervenció, i que arbitren mesures de foment, amb l’objectiu de possibilitar el bon manteniment dels béns catalogats, de manera individual o mitjançant convenis amb altres administracions públiques. Així, les ordenances fiscals municipals haurien d’establir per als béns immobles catalogats les bonificacions, beneficis o exempcions del pagament dels impostos locals que graven la propietat o s’exigeixen pel seu gaudi o transmissió, quan els propietaris o titulars de drets reals hagen emprés o realitzat a càrrec seu obres de conservació, millora o rehabilitació en aquests immobles.

D’altra banda, els ajuntaments han d’informar i assessorar els propietaris de béns catalogats facilitant-los informació sobre els ajuts directes a la conservació, crèdits oficials, polítiques específiques de foment de la rehabilitació d’edificis, etc., independentment de les actuacions que pogués establir el consistori en aquesta matèria.

Alhora els ajuntaments han de procurar destinar a una activitat pública que no desvirtue els seus valors artístics, històrics o culturals, els edificis i espais integrants del Catàleg dels quals siga titular, donant exemple als ciutadans és de la importància i la funció social del patrimoni.

Malauradament, en cas de no considerar-se mesures de foment, la protecció d’un bé pot ser contraproduent quan aquesta siga excessivament rígida i restrictiva, comportant una manca de manteniment i el posterior abandó de l’edificació amb el consegüent perill de ruïna.

Només així, tant les administracions públiques com els ciutadans, veurem com una veritable oportunitat i no un problema o un perjudici l’aprovació als nostres municipis d’un Catàleg de Proteccions.

Javier Hidalgo Mora. Arquitecte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.