Va ser Rosa Parks la dona negra que va iniciar tot un moviment de masses reivindicant els drets civils, per no alçar-se del seient que ocupava a l’autobús perquè un home blanc poguera seure. Això passava el primer de desembre de 1955 a Alabama. Ara és Masha Amini la que –ella no ho veurà perquè està morta– encapçala tot un moviment de dones iranianes que defensa, no sols el dret a no portar vel, sinó també el dret a ser considerades com éssers humans amb els mateixos drets que els homes* (no estaria de més revisar la Declaració Universal dels Drets Humans). La jove, de vint-i-dos anys, eixia d’una estació de metro a Teheran quan va ser detinguda per la policia moral d’Iran. Amini no portava «de forma adequada» el hijab i va ser detinguda i va morir, ingressada a un hospital, poc després de la detenció. Això passava el 16 de setembre de 2022 i, des d’aquell moment, moltes dones iranaines planten cara al règim mostrant els seus cabells, tallant-se’ls públicament, cremant el hijab i ballant. Amb una valentia que esborrona.
Tot un moviment de dones, arreu del món i al llarg de la història, que seria llarg d’enumerar, ha fet possible que les societats hagen avançat profundament, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer. El temps històric mostra avanços i retrocessos, res és estable. Si mirem la història gràfica d’Iran, podem veure dones amb faldes curtes, pantalons, cabell a l’aire i… estudiant tranquiŀlament a la Universitat (això passava als anys 60 i 70). Què és el que ha passat? La història recent ho relata. El masclisme, en la seua més pura i enrabiada manifestació ha fet acte de presència, en aquest cas emmascarat amb la religió. Hem d’estar atentes perquè tots els avanços que hem fet al llarg del temps, poden ser segats a curt termini.
Les dones iranianes, el moviment Me Too, les dones kurdes i, en general, tot el potent moviment de dones que arreu del món eixim al carrer, mostrem una clara consciència i una forta capacitat reivindicativa som un exemple de les ganes de treballar per un món millor per a tothom.
Podríem pensar que totes aquestes batalles ens queden lluny, però una dada que ens ha facilitat l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del Consell General del Poder Judicial a l’Informe sobre la Violència de Gènere** publicat al mes d’octubre d’enguany, en el qual s’ens diu que el nostre territori és la tercera autonomia amb més violència de gènere de tot l’estat, ens hauria de fer reflexionar, valorar i evidenciar totes aquelles lleis, normes, activitats, accions i reflexions que al llarg de la nostra història hem anat teixint filet a filet per a poder tindre ara una manta ben bonica que ens acull i ens calfa, però que cal continuar teixint fins l’infinit. Això sí, a ser possible amb diferents tonalitats lila.
*https://www.amnistiacatalunya.org/edu/docs/nu-dudh-senzilla.htm
