Les nostres paraules

Dacsa (2)

Al butlletí d’estiu parlàrem de la dacsa i de la varietat de noms amb que es coneix en el nostre domini lingüístic, moltes persones m’han fet arribar informació sobre aquest tema, vull compartir, especialment, una, la del nostre company membre del CEL, Jesús Navarro.

M’informa que fa uns any va fer unes indagacions sobre la paraula dacsa i vos conte el que va trobar.

Diu que al capítol 317 del Tirant lo Blanc (edició de Seix Barral, 1969, a cura de Martí de Riquer) s’escriu:

Regoneguerem tot lo castell, trobant-lo fornit de moltes vitualles, ço és, de mill e de forment, dacsa e panís per a set anys”

La paraula dacsa també apareix amb altra grafia al capítol CLXXXIX, (…) e lo domàs era brodat de garbes de dacça(…)

Sabem que el Tirant va ser publicat el 1490, per tant podem deduir que eixos noms són els que els nostres llauradors usaren per al nou cereal que vingué de les terres americanes.

Ell continua la reflexió i diu que és evident que dacsa i panís són plantes diferents. La dacsa prové de l’àrab dialectal amb el significat de gra menut semblant al mill, i designa al que ara diem sorgo. El mill (Panicum millaceum), panís (Setaria italica) i sorgo(Sorghum vulgare) són plantes que resisteixen bé la sequera i s’assemblen molt. Les tres tenen un tronc de canya, fulles verdes i un gra menut que està en espiguetes formant una panolla.

També ha esbrinat com es van traduir al castellà. En la primera traducció del Tirant feta el 1511, mill, dacsa e panís es tradueixen com mijo, daça i panizo.

També es pregunta perquè s’usen unes o altres accepcions i, la veritat siga dita, no he trobat més referències que a l’Atles Lingüístic del Domini Català, que diu així:

“Des del punt de vista territorial notem que, a grosso modo, el català oriental es reparteix els significants blat de moro, moresc, blat de les Índies/blat d’Índi, amb una motivació de tipus geogràfic; mentre que el català occidentals’ha inclinat per panís i dacsa, de motivació basada en la semblança d’espècies”

https://aldc.espais.iec.cat/files/2014/01/521-El-blat-de-moro.pdf

A la Viquipèdia he trobat que mill s’usa al Nord del Rosselló, Conflent, Capcir, Cerdanya; milloc/millot, milloca(…) al Penedés, Camp de Tarragona, Conca de Barberà, Segarra i Priorat.

També he trobat un article interessant publicat al 2008 a Beniarrés, vos deixe l’enllaç:

http://benafarrez.blogspot.com/2008/12/maz-dacsa-i-pans.html

Pot ser que, com es diu a les sèries, to be continued.

Pasqu Martínez

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *