Maria Llàcer
La soprano valenciana descansava i reposava forces a l’Eliana
El 19 de març de 1888, naix al carrer Sant Vicent Màrtir de València, María Llácer Rodrigo.
Estudia en el col·legi de las Madres Escolapias i, de ben menuda, els seus pares noten la bona predisposició per a la música i el cant i l’apunten al Reial Conservatori de Música de València per a la seua formació. Allí estudia amb el Mestre Favaro i, ell mateix, admirat de la bona disposició de la jove pel bell canto li aconsella continuar estudis a Milà. Allí es troba l’afamat tenor barcelonés Melchor Vidal, Mestre de grans dives. I també Salvatore Cottone. Entre els dos varen formar i convertir a Maria en una de les més afamades sopranos de l’època.
Als 21 anys fa la seua primera aparició com a professional al teatre Pagini de Viareggio interpretant Cavalleria Rusticana. El gran èxit obtingut la porta a recórrer la majoria dels teatres d’Europa cantant les més conegudes òperes. La seua veu s’acoblava perfectament a les històries dramàtiques de les òperes més famoses. Així ho corrobora el periodista F. Hernández Girbal en la revista Ritmo quan la va escoltar en el Teatre Calderón de Valladolid interpretant Tristan i Isolda: “El dúo de amor del segundo acto, sublime por demás, me enterneció hasta la congoja. Nunca, o pocas veces, he vuelto a sentir emoción semejante. Isolda era Maria Llàcer i Tristan, Walter Kirchoff. ¡Qué dos voces! ¡Qué intérpretes admirables de esta obra! He oído esta obra en distintas ocasiones interpretada por reconocidos intérpretes, pero aquella primera vez sigue viva en mi recuerdo”.
Maria era una gran coneixedora i admiradora de la música de Wagner i interpretant les seues òperes no en tenia rival. Era molt aclamada i considerada una de les dives més afamades. Conten les cròniques que el seu Do agut superava a l’orquestra i als altres cantants.
Va casar amb el director i empresari Ercole Casali que, aleshores, estava a càrrec del Teatre Reial de Madrid. Junts varen iniciar una temporada de exitoses gires per tot arreu d’Europa i Amèrica en la que la fama de la LLàcer anava en creixement.
Però es preguntareu, i què té a veure esta senyora amb l’Eliana?
Doncs sembla ser, i així consta en una menuda ressenya del periòdic LAS PROVINCIAS de maig de 1927, que el matrimoni descansava i reposava forces després dels llargs viatges en una finca de l’Eliana: …“han llegado de su finca en La Eliana, donde pasaban una temporada, la tiple de ópera María Llácer y su esposo el empresario don Ercole Casali”…
Però no en tenim constància —per ara— quina podria haver estat la finca de repòs de la diva. Podria ser una de les finques masia que abundaven per l’Eliana? Existirà encara? Será ara un xalet reformat o ja estarà enderrocada?…
La gran diva valenciana, reconeguda per tot el món i, com és habitual, poc en la seu terra, es va retirar dels escenaris en 1939. Va ser professora del Conservatori de València, on va començar la seua aventura musical i allí es va jubilar el 19 de març de 1.958.
Mor a Bolonya l’any 1962.
Janto Gil i Vicent Rubio (Cronista oficial)
