Good Morning, Vietnam!
Happy Christmas!
«Goooooood morning, Vietnam!!» és el crit, amb el que un militar, discjòquei de la ràdio, desperta els soldats nord-americans a Saigon perquè mentre als helicòpters sona una exquisida base musical del millor rock (Creedence, Doors, Animals, Them, Rolling, Joplin, Marvelettes…) les tropes nord-americanes metrallen els poblats vietnamites, el 1965. Una pel·lícula de la productora Disney, així que poc pot estranyar l’oblit històric i la falsa imatge dels EUA com el país que vol posar les coses en ordre.
Però les guerres tenen també en la cançó una resposta política. En 1966 el grup valencià Los Huracanes, publica Días sin mañana, una bona versió de la cançó de Barry McGuire Eve of destruction: «Y tú / llevas el rencor / de un fusil / porque tú no crees / que los odios son / semilla de destrucción». El llistat de la cançó antibel·licista és molt llarg i, no obstant això, encara insuficient quan ara mateix les bombes arrasen el territori i la vida a Palestina. Va ser a Nablus, allí a Palestina, on Txarango va compondre Resiste y Grita: «Si te quieren callar canta con rebeldía». I ara és ja un himne de vida i resistència. I quantes vegades més cantarem Imagine o Happy Christmas [War Is Over] de John Lennon?, fins a arribar a dir amb Extremoduro: Otra inútil canción para la paz: «Me ha cagado en la calle una paloma /
Que llaman “de la paz, la mensajera”».
Amb el Nadal sempre torna Nit de Pau, segurament la nadala més cantada arreu del món. Composta a Salzburg l’any 1818, va ser la causa el 24 de desembre de 1914, d’un alto el foc a Nadal durant la Primera Guerra Mundial. Conta el relat que cantant-la uns soldats en alemany i des de l’altra trinxera en anglès, propiciaren una treva sense tirs ni bombes. La cançó s’ha versionat en quasi tots els idiomes del món, i en valencià la podem escoltar i cantar en la versió de Lluís Miquel i Carraixet.
Lluís Miquel i Carraixet. Nit de Pau
Si el sopar familiar agafa un to més laic, sempre podrem cantar amb Obrint Pas: Benvinguts al paradís: «Tristeses creuant les fronteres / Murs i helicòpters als deserts / Somriures compartint favelles / Racisme i odi als teus carrers». I si teniu una neboda rapera us cantarà l’Ojú de Las Niñas: «Tiempo extraño, tiempos raros pa la peña en este planeta, / seguiremos luchando por nuestros hijos / pa que puedan chupar de la teta».
Obrint Pas: “Benvinguts al paradis”
Las Niñas: “Ojú!”
A eixes altures jo ja seré al racó de la gramola amb Le déserteur de Boris Vian: «Monsieur le Président / Je vous fais une lettre / Je viens de recevoir / Mes papiers militaires / Pour partir à la guerre / Monsieur le Président / Je ne veux pas la faire». I en un moment de la nit s’obriran les finestres per cantar amb Raimon i els pastors que caminen a la Missa del Gall: No creguem en les pistoles: per a la vida s’ha fet l’home / i no per a la mort s’ha fet.
Boris Vian: “Le dèserteur”
Jaume Martínez Bonafé
