Rutes Culturals. Xàtiva (I)
Xàtiva dista de l’Eliana 84,3 km, per l’AP-7, A-7 (sortida 395 a CV-58) i N-340, on arribarem en uns 60 minuts.
La Ciutat de Xàtiva pertany a la comarca de la Costera de la qual n’és la capital, coneguda com la ciutat de les mil fonts, està situada al sud i interior de la província de València, entre la conca del riu Albaida i el seu afluent el Cànyoles, a 120 metres, compta amb 29.637 habitants, ciutat important històricament des de les èpoques ibera, àrab i fins i tot anterior amb restes de l’Homo neandertalensis del Paleolític Mitjà a la Cova Negra. A la dominació musulmana va viure una etapa d’esplendor, compta amb importants restes arqueològiques.
Seu episcopal a l’època visigòtica. En l’any 1238 Jaume I va promulgar, segons algunes fonts, el primer costum el 21 de març, a Xàtiva, conferint jutges civils i criminals, així com la Cambra dels Jurats de València, a la ciutat.
Important va ser també a l’edat mitjana, rivalitzant amb les ciutats de València i Oriola, a l’època foral a les Corts del Regne de València, va ser vila reial important a les Corts (1261-1707), considerada la segona ciutat del Regne.
Bressol de personatges de remarcat renom com la dels dos papes de la família Borja (Calixt III i Alexandre VI), i el pintor Josep de Ribera, l’Espanyolet, tots ells amb escultures a l’interior de la població.
Va tenir rellevància estratègica a la Guerra de Successió el 1707, va ser baluard i valedora de l’Arxiduc Carles d’Àustria en la contesa successòria a la corona d’Espanya. Després de la Batalla d’Almansa, Xàtiva va ser assetjada, atacada, saquejada i incendiada per les tropes capitanejades pel tinent general borbònic Claude François Bidal d’Asfeld, seguint ordres del primer rei borbó entronitzat a Espanya Felip V. Es va canviar per designi real el seu nom per “Colonia Nueva de Sant Felipe”, expulsant els seus habitants. Des de la seva crema el 19 de juny de 1707, als habitants se’ls anomena socarrats.
L’any 1811, el diputat Joaquín Lorenzo Villanueva va recuperar el nom de Xàtiva a les Corts de Cadis.
Text i fotos: Vicent Julià