L’Eliana és el meu poble
En general, les persones volem donar a entendre, que el nostre poble és el millor, i lògicament parlem de les meravelles que podem oferir als “Extravilatans”, per ser el què nosaltres tenim al nostre abast, tot i no eixint dels seus límits.
Com és normal, ni tot serà tan bo, ni tampoc tan roí, perquè la cosa va de sensacions íntimes i dels molts o pocs anys, que les arrels familiars o les decisions personals ens han dut a dir i decidir que aquest és “El Nostre Poble”.
En un dels viatges professionals, que durant anys vaig fer a l’antiga Unió Soviètica, com a cap d’un grup d’Arquitectes, em vaig encabotar en arribar a la ciutat de Bratsk, per tal de veure el seu enorme embassament, 5.470 km², de superfície, pantalla de formigó de 25,00 m d’alçada i 4.500 m. de longitud, passant pel remat superior, trens i autopistes, així com la central elèctrica, i tot al mig de Sibèria.
Aleshores era, quasi impossible, visitar aquells llocs, ubicats al nord del llac Baikal i de la ciutat de Irkuts.
Però el més impactant fou visitar la ciutat, (Bratsk), on parlant amb els enginyers de la central, jo tractava d’explicar-los l’enorme diferencia entre aquella localitat i el “Meu poble”, i de sobte, una enginyera em va dir:
“Però quan parles del “Teu poble”, vols dir que “És teu” ?
Li vaig explicar que era una expressió lingüística, bastant normal, en la nostra parla, dir “El meu poble”, tot i que només fóra de forma íntima i sensible, per ser el poble de la nostra nissaga familiar, o el lloc acceptat com a llar de les respectives famílies.
Tant ella com alguns dels presents varen somriure dient-me:
“És que Bratsk, sí que és nostre, perquè avui compleix 25 anys, i fórem nosaltres, els qui, amb les nostres mans, férem l’embassament, i bastírem casa per casa tot el poble, i per això diem que “És nostre Poble”.
Fent paral·lelisme amb aquesta anècdota personal, puc dir que L’Eliana, en part, sí que és el meu poble, per haver-la escollit com a llar familiar, des de fa 50 anys, i així mateix per raons professionals, parant compte que, com a Arquitecte, n’he projectat, i dirigit la construcció de més de 70 edificis, grans i menuts.
Així una part de L’Eliana té l’empremta personal meua, i em permet presumir dient:
“L’ELIANA ÉS EL MEU POBLE”
Víctor Iñúrria