Amb veu de dona
Quan, encara adolescent, vaig començar a interessar-me per la cançó popular en valencià es podien comptar amb els dits d’una mà les dones que pujaven a un escenari. En el meu particular pòdium estava a dalt del tot Maria del Mar Bonet encara avui en actiu produint belles cançons. No oblidaré Què volen aquesta gent, una compromesa denúncia de la repressió policial durant la dictadura. D’aquell període de la Transició recupere també a Marina Rossell, amb versions de Moustaki impressionants (no us perdeu el Cant de l’enyor que fan juntes Marina, Maria del Mar i Lluís Llach al Camp Nou de Barcelona en 1985).
Des de llavors el creixement, la presència i el reconeixement de la dona en la cançó en català o valencià no ha cessat malgrat la dificultat afegida que acompanya el compromís de fer-se visible en una llengua minoritzada. M’atreviré a iniciar un llistat obert. Com es quedaran fora moltes altres veus, és també una invitació a què el lector o la lectora la complete.
Comence amb Maluks, que acaben de presentar el seu segon disc on continuen mostrant unes veus d’extraordinària qualitat i un so que neix de la fusió de les arrels mediterrànies amb ritmes del carib i tropicals. Originàries de Benimaclet, barri al qual dediquen la seua cançó 46020. A aquest multicultural barri dedica també la seua cançó Colomet, una dona amb un pop proper a les músiques urbanes i el reggaeton. En una Gramola anterior ja comentarem la qualitat de Marala, però no us perdeu la valenciana Sandra Monfort, component d’aquest grup, quan actua en solitari. Pupiles, dues cantants de música rap aixecant la veu contra l’assetjament a les dones als espais públics. També amb denúncia social són les cançons de JazzWoman, el nom artístic de Carmen Aguado, una dona amb alta formació musical, que combina en les seues cançons el jazz amb el reggae, el hip-hop, el rap o la salsa. No puc oblidar Roba Estesa, un grup de dones de Tarragona amb un parell de cançons Cant de lluita i Les Criades, que el nostre grup local Dissonants versiona magistralment. Amb influències punkeres trobem Tesa, amb el seu àlbum Rural, lletres en defensa de la terra, el feminisme i la reivindicació de la festa. Amb un estil més pròxim al pop íntim, la cantautora Esther que el 2021 va publicar el seu EP Les teues ales, col·laborant amb grups com La Fúmiga. Altra extraordinària veu és la de La Maria, amb versions personals de temes d’Ovidi Montllor, Lluís Llach o Sílvia Pérez Cruz, però que s’ha fet viral amb la versió de la cançó tradicional d’Alcàsser Arranquen vinyes. Acabe el meu llistat deixant per al final a Carraixet, més de 50 anys cantant sempre en valencià. Si, com denuncien molts estudis, la desigualtat de gènere en la música és un problema evident, el creixement de la representació femenina als escenaris ha significat també la possibilitat d’una veu de dona que reclama el seu espai dins del comú.
Jaume Martínez Bonafé
