Javier Goerlich
L’arquitecte creador de la València moderna
En aquests últims dies s’ha estrenat a València un documental sobre la figura de Javier Goerlich, arquitecte valencià creador de la València moderna en la que vivim ara, i dic València moderna, que no contemporània, en fer referència a aqueixa modernitat pròpia de principis del segle XX, on arquitectura i urbanisme definien el panorama renovador de les ciutats europees i també americanes en una ànsia d’obertura i amplitud pròpies del nou segle que començava.
Reconèixer en les obres de Goerlich aqueixa modernitat és un deure que durant molt de temps no s’ha complit, i és ara, amb aquesta nova idea de reivindicació, que se li retorna el protagonisme i el reconeixement a la seua figura i a la seua obra.
Potser, aquest no és l’únic cas en la qual ha faltat aqueixa justícia d’estudi, em referisc també al cas de Rafael Guastavino, un altre arquitecte revolucionari valencià les innovacions del qual, durant molt de temps, no es van estudiar a l’Escola d’Arquitectura.
En el cas que tractem avui, el de Javier Goerlich, seran unes construccions que només a València ja en són més de 600.
Javier Goerlich, naix a València en 1886. El seu pare, austríac, empresari i cònsol, s’instal·laria a València on obriria tant el negoci familiar Basar de Viena com les oficines diplomàtiques, a prop de la Plaça de Saragossa, en ple centre de la ciutat. La seua mare pertanyia a la burgesia industrial valenciana, amb la qual cosa eren part d’aqueixa classe acomodada i il·lustrada que va poder facilitar estudis i educació liberal als seus fills.
En el cas de Goerlich, els seus estudis van ser bastant similars als d’altres arquitectes de la seua època: estudis a Madrid i després a Barcelona, on hi havia les dues Escoles d’Arquitectura més importants. Però no va cursar només aquesta disciplina, també estudiaria enginyeria a València, i Ciències Exactes, amb la qual cosa el seu alt grau de formació es plasmaria en diferents edificacions i projectes.
Aqueixa versatilitat també es va manifestar en la seua obra, València al final de la dècada dels anys 20 era una ciutat dispersa, en procés, inacabada, necessitava un plantejament capaç d’actualitzar-la, i això és el que faria Goerlich, crear un nou model de creixement concorde a les noves teories urbanístiques i higienistes de l’Europa moderna.
Començaria una gran carrera de més de cinquanta construccions per any. En 1931 va ser nomenat Arquitecte Major de València, un arquitecte total en el sentit que dissenyava edificis tant residencials com lúdics alhora que transformava la València del seu temps.
Podríem enumerar moltíssimes de les seues obres, des de la Prolongació de l’Avinguda de l’Oest, amb grans exemples d’arquitectures modernes inspirades en el Racionalisme amb elements ornamentals d’Art Déco (Casa Vaixell dels Dinnbier, a Rocafort, el desaparegut Club Nàutic de València o el Col·legi Major Lluís Vives), com també la remodelació de la Plaça de l’Ajuntament per a ser connectada des de l’Estació del Nord passant per la Baixada de Sant Francesc fins a l’Avinguda de Maria Cristina, no sols amb el seu disseny, també amb la realització d’edificis molt identificatius fets per ell (Hotel Londres-Edifici Martí Alegre, Edifici Barrachina, Edifici Balanzà, Martí Cortina …) Edifici Roig Vives, Edifici Patuel, el Mercat d’Abastos… una llista innombrable.
Arquitectures amb referències tant Modernistes, com Classicistes, Neobarroques o Racionalistes.
Però, si haguérem de destacar algunes de les seues millors arquitectures, aquestes en són uns bons exemples:
El Trianon Palace, 1914 ( Desaparegut)
Un nou teatre, un edifici concebut amb totes les modernitats per al públic, teatre, concerts, cinematògraf, on s’unia l’arquitectura i l’escultura, aconseguint un altíssim nivell de qualitat en el camp de la cultura i l’espectacle.
CinemaMetropol 1929-1934
La rellevància d’aquest edifici singular no sols es troba en l’interès de les seues línies modernes entre racionalisme i l’art Déco, molt del gust dels anys 30, sinó també per la qualitat de la seua construcció.
ClubNàutic, 1933 (Desaparegut)
Edifici emblemàtic per a la societat valenciana de la seua època, unes instal·lacions que van causar sensació des del primer moment, amb la seua piscina esdevindria el Club Social de València durant més de mig segle, fins a la seua demolició.
Col·legi Major Lluís Vives1934-1954
Impulsat pel rector de la Universitat, Joan Peset, se li va encomanar seguint el model de les Residències d’Estudiants de la Institución Libre de Enseñanza.
Es tracta d’un dels millors exemples d’arquitectura racionalista, d’indubtable valor artístic i patrimonial.
Javier Goerlich, sempre cercant les solucions per als seus reptes, amb una gran capacitat d’adaptació per als nous corrents moderns, obriria les fronteres per a aconseguir posar la València de la primera meitat del segle XX en el panorama europeu com un referent de ciutat cosmopolita i innovadora.
Reyes Belvis
