Les covetes de l’Eliana
Els pobles confrontats a l’Eliana, han tingut i continuen tenint les coves-vivenda, com podem vore les a Llíria, Benaguasil, Riba-roja, la Pobla de Vallbona, i també l’Eliana ha tingut i té les seues coves.
Les més antigues les podem trobar al A.R.V Clergat Libr. 1533, als inventaris que el Convent del Carme, feien de l’Eliana, entre les faenes dels arrendataris ja apareixen les “covetes del barranc” i diu:
–” Se quedaron dichos arrendadores, en las paredes rojas, un jornal de panizo espeso; encima del “Partidor de las Covetas”, medio jornal, por lo que tienen la obligación dichos arrendadores de dexar, quando acaben su arriendo, jornal y medio de paníso, del mesmo modo que le han hallado(…) Memorial de las moreras que han hallado y del modo que las han de dexar quando concluyan su arrendamiento los dichos arrendadores:
-Desde el escorredor, enfrente la viña de Tax, hasta “Las Covetas”, quedan amedianadas las moreras, esto es, la metad de ellas amedianadas, esto es, la metad arpa y la otra metad podadas”.
L’escorrredor era on desaiguava la séquia del Campés a la séquia Major, al costat de la carretera de la Pobla a l’Eliana, enfront de la vinya de Tax, hui Polígon industrial, des d’allí, per la riba de la séquia Major fins a “les covetes” junt al pont de l’estació.
A l’expedient i plànols de l’any 1822, del A.R.V., Lletra E. exp. 907, per a la sol·licitud per a construir un molí fariner en l’heretat de l’Eliana pròpia de la comunitat de religiosos de Nstra. Sra. del Carme de València, diu:
-”Molino harinero sobre la acequia Mayor, sus cauces y termino de la propiedad de dicho convento, a los confines desagüe de dicha acequia para el barranco, comunmente llamado del Mandor y sitio también nombrado del “Partidor de les covetes”
Estes covetes menudes van estar habitades per persones pobres en diferents èpoques, hui les podem vore a tocar de la paret del barranc, mirant cap a la piscina de Mandor junt al pont de l’estació del tren.
També a la barriada de l’Almassereta existien dues coves. L’Almassereta està situada sobre un monticle rocós o llosa de pedra, aquestes, al metre o metre i mig de profunditat, apareix la pedra “tapes” que és tova i fàcil d’escarbar. Aquestes solien construir-se sota la formació de penyes o llesques de pedra, les quals formen el seu sostre i les protegeixen de l’aigua de pluja.
En la dècada de 1930 es varen construir dues coves en la part alta de la barriada:
-1.- Una allargada junt al camí, constava de dues cambres junt al menjador cuina on tenia l’entrada. Aquesta va ser construïda per Joan Ramón Olmos Leiva, casat amb Emilia Figueroa, en ella hi van viure, amb el seus fills, fins l’any 1941, any en que fou llogada per Segundo Ponce Alba, amb la seua dona Inocencia Ponce Pardo i la seua filla Carmen.
Pels anys 70, el seu propietari Juan Ramón Olmos la va utilitzar com a magatzem fins que les pluges de la dècada dels 90 la van ensorrar.
-2.- L’altra cova més gran i amb entrada ampla, habitacions als costats, dependències i menjador cuina al fons, construïda per Vicente Sánchez Romero, anomenat El tio foguerer perquè feia fogons per a cuinar a llenya. La seua muller era Maria Puertes i el seu fill, Vicent.
A la dècada finals de 1950 i l de 1960, va ser llogada per Joaquín Martínez Molina casat amb Juana Múrcia Batierra i el seu fill Vicente.
A la dècada de 1970 hi va passar a viure Vicente Sánchez Puertes anomenat també El tio Foguerer, fill, casat amb Carmen Auxina Alonso, a aquest li havia passat la cova per herència i el qual hi va viure fins a l’esfondrament per les pluges a la dècada dels noranta.
També a la masia del Retiro, dins la parcel·la que van adquirir el Sr. Víctor Martínez Solana i la Sra. Isabel Pérez Rogero, es trobava una petita cova, a la qual s’entrava per mitjà d’esglaons i l’aprofitaven els seus amos per emmagatzemar el carbó de kok, per a la cuina econòmica que tenien.
Es comentava que hi havia un túnel que eixint del que va ser el Palau de l’Eliana, pel carrer del Molí entrava al Parc i acabava davant de la Residència de Dia, a la part baixa del Parc.
Al centre del casc urbà hi ha unes coves refugi datades del 1937 i avui tapiades, a la plaça de l’Església o carrer del Carme, formant un ramificat de túnels els quals es van utilitzar com a refugi a la guerra Civil. El mateix al carrer del Carme, el de Lluquet, carrer Major amb el carrer Molí i carrer Major amb carrer Francisco Alcaide.
Vicent Rubio, cronista oficial
