UN CEL DE DONES
El llibre: un recull de saviesa popular feta per dones
Amb aquest article tanque de la sèrie d’entrevistes fetes a dones de l’Eliana amb què el CEL de l’Eliana amb la col·laboració de l’Ajuntament hem editat un preciós llibre. Però, no volia fer-ho sense mostrar el meu agraïment a totes elles i reflexionar un poc sobre el valor que, crec, té per a nosaltres i el municipi en general.
Al llarg de la meua vida he conegut moltíssimes dones, perquè m’he dedicat al món de l’educació des de molt joveneta, he militat als MRPs (Moviments de Renovació Pedagògica) des de molt jove i també he estat sindicalista. Soc mare de Clara. He cantat en un Cor on la majoria érem dones i ara cante amb un grup de joves que són totes dones. I en tots aquests àmbits, la majoria èrem dones.
Per altre costat, la meua trajectòria personal al món del feminisme sempre ha estat lligada a l’educació, en com fer possible que a l’escola els xiquets i xiquetes foren tractats com iguals des de la seua diferència. El debat més interessant per a mi va ser el de discriminació positiva. Era molt captivador discutir amb les companyes els temes de la igualtat entre les dones i els homes, entre xiquetes i xiquets a l’escola i trobar-nos amb el concepte de discriminació positiva ens va fer crèixer: podrem tractar a xiquets i xiquetes igualment quan partim de la mateixa situació, és a dir, quan totes i tots siguen iguals, mentrestant cal reforçar el món femení. Crec que en això estem encara, però, a poc a poc es van guanyant xicotets territoris que ens fan sentir més fortes, més empoderades. I amb aquest llibre hem posat el nostre granet d’arena.
I d’eixe moure’m entre dones, d’eixe creure en les dones i el seu futur, perquè així m’ho van ensenyar els meus pares, tenia pendent el compromís de reflectir d’alguna manera eixes creences en textos. La paraula escrita ens compromet i projecta el nostre compromís a l’espai públic. Teníem un professor i amic a la Facultat Magisteri -Gonzalo Anaya-que sempre ens deia: Por cada leer, tres escribir. Per a mi el compromís és amb les dones i la gent humil, i és també el compromís amb una idea de la història que hem de fer també la gent humil i les dones. La gent del poble també fa història.
La història en què jo crec, la història del dia a dia i que ens ensenya quantes coses sabem, però també quantes ens són desconegudes. He volgut fer valdre allò que sabem, allò que m’han contat aquest grapat de trenta-tres dones del poble de l’Eliana, perquè amb aquestes aportacions, el poble de l’Eliana sap més coses, s’engrandeix.
I la meua pertinença al CEL de l’Eliana em va donar eixa possibilitat i ací estem, al final de tot un procés que ha durat vuit anys.
I tot açò bé a conte de la presentació del llibre Un Cel de Dones que parla de dones. Llibres de dones que parlen sobre dones ja n’hi ha uns quants, però que parle de vosaltres, d’algunes dones, no totes, del poble de l’Eliana, crec que reflexa un moment històric perquè el que vosaltres sabeu, aporteu, conteu, compartiu amb la resta de la població, és únic. I és important.
De totes vosaltres m’he quedat -en la capseta dels tresors-en alguna cosa:
De Merxe, la seua inoblidable alegria.
De Cristina, la seua pau científica.
D’Helena, una altra manera de conèixer l’Ovidi.
De Vicen, la seua vital i compromesa manera de ser mestra.
De Maruja, La Garrida, el seu compromís amb la falla.
De Conxa Llopis, el profond sentiment faller
De Conxa Arnal, l’emoció de ser fallera
De Fina Grau, la vida col·lectiva a la falla.
De la tia Fina, la seua saviesa infinita
D’Empar, la seua valenciania amb les agulles
De Xelo, la seua passió educativa
De Bàrbara, el seu deler pels llibres
De Clara, Júlia i Neus, el seu coratge
De Mar, la seua vitalitat lectora
D’Ester, la seua capacitat creadora
De Mª Angeles, la seua vitalitat perpètua
De Reyes, la seua bellesa artística
De Mari Luz, l’art en l’entrega de la correspondència
De Reme, la seua rebel·lia
De Pura, el seu compromís social, polític i literari
De Lolín, La Cabrereta, la seua sàvia senzillesa
D’Asunción i Carmen per ensenyar a conservar tradicions
D’Eva, el seu ritme vital
De Conxin, les ganes de menjar-se el món
De Vanessa, la vida del foc
De Lourdes Mondria, el compromís humanitari
De Concha, la seua contribució a l’esport i la igualtat.
De totes i cadascuna de vosaltres he après. Des del compromís, des d’obrir-me les portes de la vostra casa, no sols física, de vegades, sinó també mental i afectivament. Dels vostres somriures, dels vostres dubtes, de la vostra mirada, del vostre saber estar, de l’alegria de viure i saber-se al món. De reconèixer-se com a dona. Sense grandiloqüències, però fent-vos presents cadascuna a la seua manera.
A totes vosaltres us done les gràcies. Us donem les gràcies des del CEL per haver-nos donat aquesta possibilitat.
Presentació del llibre, 7 de març de 2023. Nou Espai
Però abans d’acabar, voldria fer un agraïment molt especial i públic a Robert Fuster, sense el qual aquest llibre no estaria, o no estaria tan ben escrit i maquetat. Gràcies, Robert. Sense tu el procés no haguera segut tan fàcil.
I també a l’editorial Pasión por los libros, que, com sempre, ha fet un treball tan acurat. Gràcies.
I a l’Ajuntament, i en concret al nostre alcalde, Salva Torrent, perquè sense ell no el tindríem avui a les nostres mans. A les Regidores i Tècniques d’Igualtat i Cultura per possibilitar i facilitar la celebració de l’acte de presentació pública
Conxa Delgado Amo
