Curruixes
Segons el parlar dianer, curruixes és algú que no para d’anar amunt i avall, és curruixes o corruixes? vorem què diuen els diccionaris.
El Normatiu Valencià diu, –Corruixes–:
1- Corregudes o precipitació per fer una cosa
2- Pressa amb que s’espera o es desitja alguna cosa.
El DCVB diu –Corruixes o Curruixes– amb les mateixes accepcions i afegeix que etimològicament és un derivat de córrer, amb la terminació –uixes que és difícil d’explicar.
Joaquim Martí Mestre, al seu Diccionari històric del valencià col·loquial, proposa dues accepcions per a este substantiu. La primera significa -maldecap, preocupació- i derivaria del sentit medieval del verb -corruixar-se-, que significava -preocupar-se, indignar-se, anguniar-se, passar ànsia-, hui dia té més el sentit d’enutjar-se. La segona derivaria de la primera, afegint-li el sentit de moviment, reacció física o de presses que pot provocar ànsia, i que hauria pres per la similitud amb el mor córrer.
També tenim al nostre imaginari popular a la Bruixa Curruixa, una bruixa lletja i malcarada que s’utilitzava per a espantar els xiquets i xiquetes, en castellà seria la “Bruja Piruja”.
Pasqu Martínez
Si voleu saber-ne més:
https://www.avl.gva.es/lexicval/
http://sapsquevulldirte.blogspot.com/2011/09/la-paraula-de-la-setmana-corruixa.html
