Els números coronats
Quan un grup menut de cases disseminades formen part d’un assentament, no necessiten numeració per a distingir-les. Es coneixen com la «casa del Tio Toni o ca Maruja» o qualsevol altre nom de qui l’habite. I era costum també penjar a la façana un taulellet amb la imatge d’un sant: Sant Antoni, Sant Joan, Sant Pere, per si de cas la casa canviava d’amo.
Les cases van creixent, formant carrers i constituint-se en «colònia», sempre depenent d’un assentament/poble més gran. Recordeu que, ací, a l’Eliana, els primers estiuejants dels anys 1950/60, estaven agrupats en colònies: Colònia de Montesol, Colònia de Montealegre, Colònia del Carme… Ara es diuen urbanitzacions. Entrepins, com és més modern, ja va nàixer amb el nom d’urbanització.
Les colònies o assentaments sempre han proliferat al llarg de la història del món sobretot per assegurar terrenys conquerits per part d’una potència major (recordeu les colònies que en tenia Espanya per tot arreu del món o la tristament hui en boca de tothom: Gaza).
Però, per suposat, hi ha altres significats de «colònia» que pot ser d’oci o agrícola i que no en té res a veure amb la paraula dominació.
Com sabeu, els primers pobladors de l’Eliana varen ser els Carmelites al final del segle XV. Habitaven en una espècie de masia que albergava els treballadors del camp. Alguna casa solta, però no hi havia carrers. Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 tot canvia.
Segons notes tretes del llibre d’Angel Paniagua Mazorra, «Repercusiones demográficas de la política de colonización. Siglos XIX y principios del XX», en 1868 es modifica la Llei de Població Rural a Espanya que regula la sol·licitud de colònies que per motius demogràfics, agrícoles o d’una altra índole necessiten constituir-se i assentar-se. En anys següents la Llei sofriria més modificacions.
Del mateix llibre copiem esta nota: « …predominan las colonias con un tamaño superior a los 100 habitantes, destacando entre las mismas las que tienen una dedicación no agraria, a excepción de la del Marqués de Casa Ramos, en el municipio de Puebla de Vallbona en Valencia, en el sitio denominado “Eliana” donde se construyen 53 casas paralelamente a la transformación en riego y la instalación de un sistema intensivo de cultivos».
I com ja ha quedat explicat en altres edicions del butlletí CEL OBERT (Estiu 2023- Coses del nostre poble), el marqués de Casa Ramos i de la Fidelidad, També Marqués de l’Eliana, amb nom de pila Don Adolfo de Yanguas-Velandia i Hernández, va ser l’impulsor del nucli primitiu que hui és L’ Eliana. El marqués compra la Masia de l’Eliana en 1847. Construeix el Palau de l’Eliana i en 1868, cinquanta-tres cases per als colons que treballaven les seues terres. No eren moltes les cases, però el nucli colonial ja tenia carrers i ara sí que era necessari identificar-les amb un nom i les cases amb un número.
És així que el Marqués mana fabricar uns taulellets amb distints números i damunt d’ells el seu símbol nobiliari: una corona. Damunt la porta de cada casa queda penjat el número que li toca.
En algunes cases/finques de l’Eliana escara es poden veure els peculiars números que en tenen ja més de 160 anys. Les fotos que apareixen, totes pertanyen a cases del carrer General Pastor. Cal recordar que el primer nom d’aquest carrer va ser el de Marqués de Casa Ramos. Curiós.
Considerem que estos taulellets numerats formen part del nostre patrimoni.
Janto Gil i Vicent Rubio (cronista oficial de l’Eliana)
