Laura Llopis Inglés
La Llauradora
Laura és una jove elianera, mestra de professió i balladora. Una barreja interessant per a poder exercir la professió amb garanties que sabrà transmetre valors socials i culturals molt importants al seu alumnat.
Va estudiar, a la Universitat de València, l’especialitat d’Educació Primària amb menció en Pedagogia Terapèutica i, amb un màster d’innovació tecnològica, ara es troba treballant com a mestra a l’escola pública de Benissanó.
Inicialment, ella no tenia un interès especial per la dansa. Va ser a partir d’una proposta que va fer l’Ajuntament l’any 2017 de fer un curs intensiu de danses que va anar germinant la idea de crear, al poble, una agrupació cultural que es dedicara a la recuperació i el ball de la dansa tradicional valenciana. I així va nàixer La Llauradora, el novembre de 2018.
En l’actualitat està formada per una cinquantena de sòcies i socis i està estructurada en diferents grups que duen a terme tasques diferenciades. El grup de ball, el grup de dolçaina i tabal, que compta amb un grup de xiquets i xiquetes que estan aprenent a tocar l’instrument, i, finalment la imatgeria festiva (els nans i gegants). Assagen els dimecres al CEIP l’Olivera. Primer els xiquets i les xiquetes i des de les 20:00 i fins a les 21:30 h el grup de ball.
Però, clar, tota aquesta activitat formativa, té un objectiu: poder participar en la gran diversitat de festes que es fan al poble. Comencen al gener, amb la Cavalcada de Reis, continuen amb Sant Antoni del porquet, la Gala Fallera, les processons de les festes de juliol, sense oblidar les nadales de desembre. També participen en dues activitats proposades, una, per la Diputació (València és música) i, l’altra, per la Generalitat Valenciana, d’intercanvis d’actuacions: la Llauradora va a un poble a actuar i després el grup d’eixe poble bé a l’Eliana. Una manera de fer germanor i aprenentatges col·lectius.
El panorama cultural valencià el veu com a molt positiu, perquè al seu voltant observa que hi ha molta gent interessada. Ella és una mostra ben viva d’açò que ens acaba de dir. També balla en un altre grup, el Grup de Danses la Senyera, a la ciutat de València. Allí assaja els dilluns. I això li possibilita veure la quantitat de gent jove que hi ha interessada pel ball valencià. Hi ha prou gent que comença a ballar des de menuda i que desprès continua eixe camí. Ens aporta una dada important, al grup de València també hi ha prou homes. És curiós que ens cride l’atenció, perquè el grup de l’Eliana està compost majoritàriament per dones.
Considera que som nosaltres, els valencians i les valencianes, qui hem de fer l’esforç de mantindre les nostres tradicions musicals i dansaires, lingüístiques i culturals perquè si no ho fem nosaltres, ningú altre ho farà. Ella ve d’una família on es ballava. Sa mare i les seues ties pertanyien a un grup que hi havia al poble i que va desaparèixer, però van mantenir la flama a la falla del Carme, i ara totes quatre ballen a La Llauradora.
Al ball valencià predomina mantenir la tradició encara que sí que han existit alguns grups que han fet innovacions, però la majoria treballen per a conservar el que tenim i que no es perda. Això implica estar ben informades del que s’està ballant, de la indumentària de l’època… No és un acte fútil.
És partidària de què la dansa evolucione, però mantenint eixe fons tradicional que forma part de les arrels del nostre poble.
Em parla d’una actuació que va fer amb el grup la Senyera, on explicaven l’evolució de la música i la dansa valenciana al llarg del temps, i que acabava amb una desfilada de models de roba moderna, però confeccionada amb teles d’indumentària valenciana, mentre sonava la Malaguenya de Barxeta, interpretada per Obrint Pas i que acabava amb un vestit de valenciana amb llums led, mentrimentres sonava el bolero Senyera.
I acabem l’entrevista amb una informació important que ens aporta Laura. Per què l’associació té eixe nom? Per què La Llauradora? Perquè als anys 20/30 del segle passat, al poble hi havia un grup de joves que es dedicaven a dansar, activitat que va quedar truncada per la guerra civil, però que es va recuperar als anys 40 amb la formació d’una rondalla, que assajava a l’andana del que ara és el bar Torrent. Eixa rondalla s’anomenava La Llauradora, i és en record i memòria d’eixes persones que formaren part de la rondalla que li posaren aquest nom al grup de danses.
El més bonic de tot és la vivència que ella té de l’experiència a La Llauradora: la possibilitat de poder compartir amb sa mare i les seues ties el temps, l’espai i la passió per la dansa.
Si voleu formar part d’aquesta associació ho podeu fer fàcilment, passant algun dimecres de vesprada pel CEIP l’Olivera o adreçant-vos a qualsevol membre del grup quan els veieu dansant pel poble o recórrer a les xarxes socials.
Així que animeu-vos a fer tradició valenciana i a moure el cos i l’ànima amb l’Associació Cultural Folklòrica La Llauradora.
Conxa Delgado Amo
