Sant Elies, la nostra nit
Com ja és costum, el Centre d’Estudis Locals de l’Eliana celebra amb gran festa i boato el dia 20 de juliol.
I per què eixe dia? Doncs perquè es recorda al profeta Sant Elies als que els Carmelites veneraven i estaven baix la seua advocació. Els Carmelites van ser els primers pobladors del nostre poble i a esta ordre se la coneixia popularment com l’ordre Eliana o elianos fent referència al profeta. Fàcilment es pot intuir d’on ve el nom de l’Eliana.
Des de fa quinze anys, continuant la proposta de l’amic i soci Rafa Prats, (D.E.P.) el CEL celebra la nit de Sant Elies fent homenatge a persones, associacions o entitats que han fet poble sense proporsar-s’ho; perquè l’estimen, perquè han anat conformant la seua idiosincràsia sense saber-ho: artistes diversos, treballadors distints, camperols, botiguers, esportistes, gent del carrer… Tots ells han sigut i seran guardonats en l’entranyable Nit de Sant Elies, on amics i poble en general es retroben amb sopar de germanor al pati de la Torre del Virrei acompanyant els premiats i gaudint d’una fi de festa sempre amb afamats i reconeguts grups de la terra. Enguany el grup musical Ron-Dalla posarà fi a la Nit fent sarau per a ballar i cantar amb temes tradicionals valencians.
El guardó que acredita el premi Sant Elies és una peça escultòrica confeccionada pel ceramista Pepe del Campo i que aquesta vegada recau en:
L’ASSOCIACIÓ CULTURAL FOLKLÒRICA LA LLAURADORA
per ajudar a recuperar i preservar la cultura popular, les tradicions i els senyals d’identitat del nostre poble.
NA PURA PERIS I GARCIA
per la seua dedicació i per la seua tasca en el món educatiu, en el món de la justícia, en el món de la cultura, en el món de la política, en el món feminista i món associatiu del poble de l’Eliana.
N’AMADEO MARCO I AGUILAR
per la seua dedicació, contribució i participació en esdeveniments importants del nostre poble tan lúdics/
festius, culturals o polítics.
Tothom queda convidat a participar i gaudir d’aquesta nit de germanor i reconeixements i com diu el nostre poeta Vicent Andrés Estellés:
“Allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”
