Assumint l’Eliana
Tinc la impressió, que pocs Elianers tant de soca-rel com els nouvinguts, coneixen i visiten normalment el “Parc del Campés”, que du el nom del primer Alcalde de la Democràcia, En Lluis Escrivà.
Aquest Parc fou disseny meu, com a Arquitecte, desitjant que arribés a ser un lloc de Reunió i Convivència per a tot el poble, incloent-hi com a Ull Central de la Urbanització una Plaça amb 5 zones, la Central i les quatre Cantonades:
A. Un Jardí
B. Un rectangle per al Joc de Birles
C. Una Font lenticular, amb brolladors
D. Una Zona de Jocs Infantils, amb un Sambori en la vorera.
E. L’Ull Central
En l’Ull Central, vaig dissenyar i instal·lar al terra, un tauler per al Joc d’Escacs, amb quadres d’1 metre de grandària, formats per 4 rajoles de 50×50, pensant que els col·legis portarien els xiquets a divertir-se, aprenent un joc tan interessant i formatiu, amb peces molt grans, inclús arribant a ser ells mateixos les peces de la partida, disfressats amb cartrons o plàstics, com a Rei, Reina, Torre, Cavall,
Alfil o Peó.
Als quatre cantons del susdit “Tauler”, vaig afegir-hi, unes peces de marbre, amb uns dissenys que vaig fer, representant l’escut de l’Eliana, i els homenatges a la Música, el Teatre i la Dansa.
També vaig incloure-hi un edifici de serveis, amb lavabos per a dones, homes i Canviador per a xiquets, així com un petit Bar, on les persones, a soles o amb menuts, disposaren d’un servei d’aigua o altres begudes.
La veritat és que he quedat Altament Decebut, perquè per raons que desconec ho trobe tot infrautilitzat i inclús amb manca d’atenció.
Fa no massa temps, amb motiu de les celebracions del col·lectiu LGTBIQ+, es va batejar la plaça amb el nom de “Plaça de la Pau i la Llibertat”, i sembla que li ha donat una miqueta més de vida, però no tant com eixe espai es mereix, com a lloc de Confraternització del veïnat, que pot
donar molt més aprofitament.
Fa uns anys, es va fer un curs d’Escacs per als xiquets de les nostres escoles i tant professors com federatius, em digueren desconèixer eixa oportunitat, que els hauria agradat d’allò més poder utilitzar.
Em varen dir que segons sembla, la disponibilitat d’un espai i unes possibilitats semblants, és únic en la comarca, i tal vegada en moltes altres comarques.
Ara em dirigisc a qui corresponga, Autoritats, Mestres, gent de la Federació d’Escacs, etc. dient-los
que, quan no es té una cosa la gent plora, però en poder disposar d’ella, sembla que la bandeja.
Quants habitants d’aquest meravellós racó del Camp de Túria, sabran de la disponibilitat d’aquestes oportunitats, essent per a alguns una sorpresa, i per això ho faig públic, aportant les fotos que vaig fer des de la teulada d’un edifici.
Salut, diversió, i “Mat al Rei”
Víctor Iñúrria
