La Gramola. Estiu 2024

Malaguenya de Barxeta

La Malaguenya de Barxeta és una cançó popular que Pep Gimeno Botifarra va recuperar i enregistrar al seu àlbum del 2006 Si em pose a cantar cançons. Avui la cançó s’ha convertit en tot un símbol d’identitat i reivindicació de la cultura popular valenciana. Mai agrairem prou al Botifarra el seu intens treball etnogràfic amb una enorme habilitat per a recuperar de la veu i la memòria de les persones majors als pobles del País Valencià una música i una cançó tradicional quasi desapareguda. Aquesta Malaguenya és un producte dels rècords musicals de la Tia Milieta, una dona de la Costera.

La cançó ha tingut gran difusió, ha estat cantada a múltiples concerts, se n’han fet moltes versions i pot ser la més popularitzada siga la d’Obrint Pas. Al recent concert d’acomiadament de Xavi Sarrià, al Palau de les Arts, vaig observar que tot el públic, que omplia la sala de gom a gom, cantava dempeus la cançó al temps que ho feien Xavi, el Botifarra i la resta de músics dalt de l’escenari. Per cert, amb algun canvi en la lletra original del 2006. Obrint Pas va incloure aquesta cançó al seu disc Benvinguts al Paradís, amb una lletra més reduïda i combativa. El mateix Botifarra ha anat incorporant estes noves versions i al concert del Palau es va cantar així:

“Mira si he corregut terres que he estat en Alfarrasí, en Atzeneta i Albaida, en el Palomar i ací. /

L’altre dia jo somiava /que ja era realitat/ un món sense violència/ ple de pau i llibertat. /

Vinc del cor de la Costera, el poble dels socarrats, / d’allà on renaix de les cendres el meu País Valencià“.

De les diferents versions que s’han fet em quede ara amb la de Carles Dénia al seu àlbum Tan alta com va la Lluna. No oblidaré aquella Nit de Sant Elies a la Torre del Virrei on Carles ens va fer tremolar d’emoció cantant la seua molt particular versió d’aquesta Malaguenya de Barxeta.