Una aproximació a l’Art des de la visió de Joanot Martorell
Des del panorama d’exposicions que tenim a València i la seua rodalia actualment, és de destacar una mostra temàtica que s’exposa al Castell d’Alaquàs, realitzada per un col·lectiu d’artistes plàstics que plasmen diferents interpretacions en la seua obra amb un fil conductor comú.
Es tracta de arteEnred, un col·lectiu format per artistes amb formació i qualitat que aporten en cadascuna de les seues creacions i propostes valors artístics, socials i culturals.
Dins d’aquest col·lectiu plàstic, presenten la seua mostra 55 artistes, cinc dels quals són elianers.
Aquest fil conductor i temàtic en aquesta ocasió posa en valor l’Art Valencià, no solament pel que aquests artistes ens volen transmetre a partir de la seua obra, també pel valor cultural i la interrelació entre ells i elles unit a l’obra d’un gran autor del Segle d’Or Valencià com és Joanot Martorell.
Poder relacionar l’un i l’altre en diferents contextos, però en un mateix espai comú és un dels millors assoliments d’aquesta exposició.
En aquesta ocasió l’exposició està recollida al Castell d’Alaquàs, i com podríem relacionar una mostra amb una història de fa diversos segles?… perquè s’ha aconseguit.
Ja per ell mateix, el castell és una de les edificacions exemple de palau senyorial més importants dins del territori valencià. A escala arquitectònica i patrimonial cal destacar que la seua fàbrica té llenguatge arquitectònic gòtic, però la seua tipologia correspon a la de palaus renaixentistes.
Planta quadrada amb rematada de torres emmerletades, arcs carpanell, arcs apuntats, un pati espectacular… però si hi ha alguna cosa que hem de destacar pel seu estat de conservació, són dos elements: un impressionant cassetonat del segle XVI que recorre diverses sales i un paviment ceràmic qualificat com el més antic que es conserva in situ, en algun tram restaurat i conservat, del qual s’hi ha catalogat un total de 275 tipologies, pel Museu Nacional de Ceràmica, cosa que fa que aquest palau siga considerat com un Bé d’altíssima protecció.
El castell és un reflex dels últims cinc-cents anys de la nostra història, considerat com un dels principals edificis renaixentistes d’arquitectura civil.
Sempre va tenir titularitat privada, la seua història va començar amb el senyoriu de la família Vilaragut en 1373, que hi residí més de cent anys en una primera edificació, per a després passar a la família Aguilar, en ple segle XVI, que és quan es construeix amb el seu disseny actual de Casa-Palau, exemple de Renaixement civil valencià.
Passaria molt temps fins que un moviment veïnal i de protecció actués perquè el Castell-Palau passés de titularitat privada a municipal, va ser un llarg procés de recuperació per a espai públic. Si no hagués estat per una actuació ràpida de la ciutadania en veure com els seus propietaris començaven a desmantellar el cassetonat, avui dia probablement no estaríem gaudint d’això, ja que va començar l’autoespoli tan comú, d’altra banda, en un temps en què la protecció del patrimoni era molt qüestionable.
I com enllacem el castell amb l’obra de Martorell, el Tirant i l’Exposició a la Sala Nova d’aquest Castell? Perquè (ens remuntaríem a aquest senyoriu de Vilaragut del qual es diu que un descendent) Jaume de Vilaragut i Vilanova, possiblement seria el cavaller que segons Abel Soler (historiador) va inspirar el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.
Novel·la clau del Segle d’Or de la Literatura Valenciana, un pont entre l’edat mitjana i el Renaixement, una gran novel·la plena de modernitat, en la qual se’ns parla d’èpica, de costums, d’erotisme, on els personatges s’avancen al seu temps, Tirant, Carmesina, Plaerdemavida, protagonistes d’una gran obra que ens transmeten les seues intimitats, sentiments, somnis i conquestes, la veritable essència de la novel·la moderna, de la mà de l’autor que li dedicà cinc anys de la seua vida i que posteriorment un altre gentilhome, en Quixot, salvarà de la foguera, avalant-lo com el millor llibre del món.
És així com aquesta seducció també hi és com a fil conductor per a la mostra expositiva a què ens referim,
TIRANT D´ART, del col·lectiu arteEnred.
On la novel·la sorgeix com a evocació i es converteix en palpable per mitjà de les obres exposades.
Cinc obres, cinc artistes que sedueixen i interpreten.
“Tirant in love”, de Lorna Benavides.
En la qual l’heroi cuirassat, llegenda de batalles, cavaller… sucumbeix davant l’amor de Carmesina, l’amor el fa humà, sota la seua cuirassa de ferro s’obre una finestra d’amor.
“Atrapats”, de Carmen Cebrián (Mayne)
Amor cruel, que uneix en vida i mort… atrapats i units, hermètics, capturats en el seu sepulcre.
“L’Honra”, de Pepe del Campo.
Vinculats a la cerca constant del bon fer, simbologia de l’estimació, de la dignitat.
Coratge, valentia i virtut… cada dia, com cavaller errant, rescatant els valors d’una societat en cerca constant.
“El Cavaller il·lustrat”, de Vicente Gascón.
Deia Cervantes, en el Quixot…”Tirant”, el millor llibre del món, on els cavallers es fan humans, l’únic en el seu gènere.
“La Fortalesa en espiral”, de Kike Gordillo.
A tall de castells i construccions on poder refugiar-se, llocs, illes de protecció, fora d’elles… el poder i la religió marquen el ritme… en una espiral constant per sobreviure.
Cinc visions, Amor i Crueltat, Valors d’honra i honor, el text il·lustrat i el Poder.
Totes conflueixen en una gran mostra plàstica, on el Tirant es converteix en Art.
Castell d’Alaquàs, fins al 26 de juliol de 2024
Reyes Belvis
