Un monstre arriba a l’Eliana
Allà pels anys seixanta del segle passat, la nova i moderna Eliana estava formant-se. Les antenes de televisió anaven brollant per les teulades i moltes cases començaven a tindre telèfons. Llavors només en tenien tres xifres. El meu era el 332 i calia cridar a la centraleta, que estava on ara és el reten de la policia, perquè l’operadora connectara amb el número sol·licitat.
Els carros tirats per mules o haques eren el mitjà de transport dels treballadors de les hortes que envoltaven l’Eliana. Hi havien ramats de corders que omplien de cagarrutes els carrers en tornar als seus corrals al capvespre. I algunes cases en tenien vaques i venien la llet recent munyida. L’Eliana despertava a la modernitat, però no es llevava de damunt l’olor de poble
rústic.
Per això, l’aparició d’una gran eruga mecànica amb 160 pates en forma de rodes transportant una maquinària enorme va causar estupor i gran expectació al seu pas pel poble.
S’estava posant en marxa la gran subestació transformadora d’electricitat molt prop de Benaixéver, però en terme de l’Eliana. La que tots coneguem ara com la Central Elèctrica. Perquè poguera funcionar feia falta un enorme transformador que es va construir al poble basc d’Ortuella per la factoria General Elèctrica Espanyola. La maquinaria pesava 180 tones i per a traslladar-la fins al port de Santurce va necessitar una fenomenal plataforma amb 160 rodes.
Els periòdics de l’època la descrivien com un monstre de 160 rodes. Un equip d’enginyers i tècnics va tindre que reforçar i ampliar les carreteres per on el monstre devia de passar. Un vaixell grua transportà el transformador fins al port de València i des d’allí, també reforçant els camins per on el llarg camió havia de passar, avançant lentament a 7km/h, arribà finalment a l’Eliana.
Era l’any 1966.
Quan la central estigué en ple funcionament distribuïa —i continua distribuint—electricitat fins a França i altres pobles llunyans.
Molts, encara recorden la vinguda d’aquell monstre mecànic al nostre poble allà pels anys seixanta del segle passat…
Janto Gil i Vicent Rubio (cronista oficial de l’Eliana)
