Mireia Cantero Almagro
Presidenta de l’Associació Feminista Lliures
Joventut, bellesa i saviesa
I ara sabreu per què. Té vint-i-set anys, s’ha graduat en Dret, prepara oposicions a lletrada de l’Administració de Justícia mentre treballa i presideix l’Associació Feminista Lliures.
La fluïdesa de la conversa facilita la comprensió de per què ella va voler estudiar Dret. La resposta fàcil i ràpida: perquè vull ajudar a la gent. I impartir justícia és una manera de fer-ho. Ha estudiat a València, a la UV, i es nota que va ser una carrera elegida amb criteri perquè l’apassiona. Se li nota quan parla dels problemes i les dificultats que la judicatura té en aquests moments, però també de la gran responsabilitat que té qui es dedica a aquesta tasca social tan important. I ella desitja formar part de tot eixe complex entramat. Jo la veig, l’he vista mentre parlava amb ella, perquè s’ho creu, perquè ho viu i ho transmet.
Però jo havia quedat amb ella per a parlar de feminisme. De per què el feminisme? La resposta, també ràpida: perquè és una manera defensar a la gent. Ho posa en relació. No vol diferenciar. La seua comprensió del món la porta a la dedicació a les necessitats humanes i una d’elles és el feminisme. Un feminisme que, en el seu compromís, inclou a tothom. Pensa que és una tasca que ha de ser compartida per dones i homes. Que és una tasca fonamentalment educativa on les famílies tenen una responsabilitat important. I més en aquests moments en què les tecnologies estan fent molt de mal en la gent jove. Fa l’efecte que en molts aspectes s’està retrocedint, comencen a aparèixer sectors socials que volen recuperar el paper de la dona com a “ama de casa” en el seu sentit més tradicional -que inclou la dependència econòmica- i el que és més perillós, es comença a romantitzar aquest concepte. Planteja que l’arrel del problema està en la baixa autoestima que té, en general, la joventut. Perquè, argumenta, les persones segures són persones lliures i no dediquen el seu temps a immiscir-se en altres grups humans. Així, la població masculina també es veu maltractada i pressionada pel món masclista: un home no pot ser sensible, no pot plorar, no pot quedar-se a casa tenint cura dels fills i filles… En fi, falta d’autoestima. I falta d’informació i formació.
L’Associació Feminista Lliures pretén fer un treball de conscienciació social, mitjançant la campanya Pensant en Femení, en la que organitza xerrades informatives, impartides per dones, sobre diferents aspectes al voltant del que significa el feminisme avui en dia. Són mensuals, els dijous, a la Sala Pep Torrent. La veritat és que són interessants perquè t’aporten informació i mirades sobre qüestions com ara: la pornografia, la llei del sí sols és sí, la malaltia del papil·loma, el Consell de les Dones, …
És una associació que acull a tot el món. Incideix que hi ha associacions específiques, com per exemple les de dones maltractades, que són fonamentals i necessàries, però què passa amb les dones majors? Amb les dones racialitzades que sofreixen una doble opressió? Amb les persones que gaudeixen lliurement de la seua sexualitat?, … En Lliures totes tenen les portes obertes. I també els homes, perquè són la meitat de la població i si no remem en el mateix sentit el vaixell no acabarà de surar, perquè si no deixem que participen estarem fent el mateix que ells han fet i fan amb nosaltres i el que aconseguim és que es senten agredits i del que es tracta és que prenguen consciència i comencen, com a homes, a posar en qüestió les actituds inadequades d’alguns homes.
Aquest any han aconseguit organitzar la I Fira Feminista de l’Eliana, el dia 10 de març, a la plaça del País Valencià estan molt devanides d’haver-ho fet possible. Proposta que, entre altres, ha vingut plantejada des del Consell de les Dones, on Lliures està molt implicada.
Reconeixent que al món femení les xarxes d’ajuda i de cura existeixen, cal continuar fent molt de treball, a poc a poc, en el dia a dia, delicadament però amb força per anar aconseguint major reconeixement de les dones i el nostre món.
Les idees i els nous conceptes que acompanyen la paraula viva de Mireia continuen surant per l’espai, però ací ja no caben.
S’obri un nou futur de conversa.
Conxa Delgado Amo
