El racó de la formiga
El millor escrivà fa un esborrall
Així m’ho ensenyaren essent menut, dient-me que, qualsevol pot “Ficar la Gamba”, creient-se superior, com els qui dirigeixen la nostra Societat, la general i la local, creient que ses decisions són les millors, tot i que, els ciutadans, “Patim” les seues conseqüències, assumint que, “Allò fet, fet està”.
XIMPLERIES D’UN IRRESPONSABLE
Jo, com tot fill de veïna, tinc bastants ximpleries en el meu haver, tant poc desitjables de recordar, com les divertides, vistes amb perspectiva de temps, com la que em va ocórrer l’any 1959, quan treballava com a manobre en les obres del Camí Vell del Grau.
Havia d’alçar-me a les 6.30 del matí, caminar el carrer de Pelayo, agafar dos tramvies, (Circumval·lació i el de l’Avinguda del Port), fins arribar a l’obra, començant el treball fins a les 5/6 h. de la vesprada, tornant a casa amb els mateixos transports.
Ja havia començat els estudis a distància d’Aparellador, acumulant somni durant tota la setmana, fins que un dia, el cap de la meua secció, em va proposar comprar-li el seu velomotor, perquè volia comprar-se una moto gran.
L’empresa em va prestar els diners, que vaig anar retornant a poc a poc, descomptant-los de la meua “Setmanada”.
Era una velomotor “Super BH-Velosólex Orbea”, que em permetia estalviar quasi una hora en els desplaçaments (Podent dormir una hora més).
El primer dissabte en què vaig disposar del velomotor, vaig portar a la meua núvia, fins a les pistes d’aterratge d’avions militars, prop de Manises, veient les maniobres aeronàutiques durant una estona.
En voler tornar a casa, vaig intentar posar en marxa la moto, però no em responia, amb el consegüent esglai i preocupació, per com tornar des d’allí.
Vaig veure que a l’altre costat de la carretera hi havia una gasolinera, i creuàrem a demanar ajuda.
Un senyor estava repostant sa moto, i en explicar-li el succeït, em va preguntar:
Has comprovat la bugia?
Perdó, Què és la bugia?
Home, la bugia de la moto, per a veure si hi ha perla.
Perdone, Perla en una moto?
L’home no sé si va somriure, o es va partir de riure, i em va demanar:
Dona’m la clau de bugies.
I això què és?
Mare meua! Però com t’atreveixes a viatjar amb la moto i la núvia, sense tindre ni idea?Eres un atrevit inconscient.
Aquell home, mostrant una paciència infinita, va traure del seu maletí la seua clau de bugies, mostrant-me-la primer, i col·locant-la sobre la meua bugia, la va descaragolar dient-me:
Això és la bugia, i esta boleta entre els dos terminals, és la “Perla”, que en connectar-se, impedeix el ”Salt d’espurna”, no permetent la ignició de la gasolina, i el motor no camina.
Molt agraït, em vaig acomiadar, tornant a casa una vegada eliminat el risc i l’esglai.
MORALITAT: Ximpleries, no iguals però també irresponsables, cometen els “Sabuts” que fan el que en acabant ens “Engolim” tots.
Víctor Iñúrria
