El temps està boig
En València plou poc, però per a lo poc que plou, plou massa.
Mai plou a gust de tots. Raimon cantava: al meu país la pluja no sap ploure... O la desitges o l’odies.
Cert que el temps està canviant a la carrera a causa dels desgavells humans, cert que el canvi meteorològic ja l’estem patint i cert que l’adjectiu que sempre acompanya al temps és que està boig.
L’Eliana i tota la nostra comarca ha patit les seues bogeries. Ara, fa temps que la pluja ens castiga amb el seu oblit, però en altres èpoques, quan venia, feia destrosses.
Així queda reflectit al diari liberal EL IMPARCIAL del 20 de setembre de 1867 on descriu el cronista la gran tempesta que durant tres dies va assolir la nostra comarca destrossant els sembrats de cebes, dacsa i fesols i deixant als llauradors en la misèria. Numera les finques i masies més afectades de l’Eliana com la del Marqués de Campos, Tous, Conde Trigona, D. Juan Tallada, D. Francisco Dauvila… La tronada també va afectar als cultius de secà. Eixe any no tingueren vi.
En 1914, també en setembre, els periòdics es fan ressò de les grans destrosses que les pluges han causat en les hortes valencianes, desbordant séquies i inundant camps. L’Eliana i pobles del voltant queden greument afectats i els cultius perduts. Una altra vegada la misèria i sense vi, perquè tan sembrats de regadiu com de secà quedaren inservibles.
L’any 1925 es produïssen en la província de València tremendes inundacions per causa d’una tempesta carregada d’aigua, llamps i trons. Era el 5 de setembre i el diari EL PUEBLO relata com en la partida del Campés de l’Eliana, un raig matà a l’haca que Virginio Navarro portava a la quadra. El llamp la fulminà a l’instant. No s’expliquen com l’home va salvar la vida.
I no recordem la riuà de 1957 o la pantanà de 1982… Millor no recordem.
Mentrestant, Raimon continua cantant: si plou poc es la sequera, si plou massa, la catàstrofe. Al meu País la pluja no sap ploure.
Què farem!
Janto Gil i Vicent Rubio (Cronista oficial de l’Eliana)
