Maria Marqués Grau
Valenta per decisió pròpia
Me n’havien parlat, però no la coneixia. I el dia que vaig arribar al taller per comentar-li si estava disposada a fer l’entrevista, em vaig trobar una dona menudeta, tranquil·la, sensata i forta. Jo esperava trobar-me una dona grandota (així funcionen els estereotips) i em va encantar aquesta primera impressió, encant que va anar en augment quan la vaig entrevistar. I és que Maria és mecànica. No és estrany que jo pensara el que vaig pensar perquè el món de la mecànica forma part d’eixa porció de la nostra cultura patriarcal que atribueix als homes uns determinats treballs i a les dones uns altres.
El lloc on desenvolupar l’entrevista no podia ser altre que el taller, envoltada de cotxes i ferramentes amb eixa olor particular que fan els tallers de cotxes. Allí em va contar que ella es considera elianera, encara que va nàixer a València, perquè d’ençà que tenia vuit anys els seus pares decidiren vindre a viure a l’Eliana i ací s’ha criat.
Va fer els seus estudis i quan va acabar el batxiller va decidir-se per continuar estudiant allò que realment li agradava: l’automoció. Ho tenia tan clar que el seu pare la va acompanyar a buscar un institut on poguera cursar el Cicle Superior de Formació Professional d’Automoció. I el va trobar a l’IES de Benicalap, on es va preparar per a obtindre el títol amb què va començar a treballar.
Al principi presentava el seu currículum, però no la cridaven fins que va haver-hi una primera vegada i una altra i…, així va estar treballant a diferents empreses i tallers fins que l’atur la va col·locar davant la disjuntiva de començar a revisar i arreglar els cotxes dels amics i amigues, família, veïnat… I això ho feia a casa de sa mare. I va arribar un moment que el volum va ser tal que es va plantejar obrir el taller on ara es troba, això va ser l’any 2012 i des d’eixe moment la podem trobar a Tot a Punt Automoció, al carrer Ramón Giner de l’Eliana.
Parla amb una tranquil·litat impressionant del seu camí pel món de l’automoció on en cap moment s’ha sentit rebutjada, on ha fet el que ha volgut en tota la seua trajectòria professional. Sí que comenta que alguna companya seua de l’institut va passar moments dolents pels comentaris que s’escoltava respecte al ser dona en un món d’homes. Però ella no ha patit mai aquesta sensació i jo crec que és perquè, a banda del seu tarannà personal, tenia tan clar el que volia en la vida que tirava endavant passara el que passara. També és veritat que fa dotze anys que treballa a la seua empresa i això la protegeix de situacions vitals i professionals amb grups humans més grans i on majoritàriament treballen homes. Així i tot, comenta que quan arriba algun home al taller pregunta pel Cap de Taller, buscant un home, i quan diu que és ella es produeix una certa sorpresa.
Fins fa poc de temps no va ser conscient que havia clavat una punta de llança en el poble i la professió. I va ser quan una xiqueta molt menuda, que passava per davant del taller, es va aturar i va exclamar: “Mare, mira, una mecànica!” La xiqueta estava sorpresa (ja comencen a funcionar els estereotips a edats molt primerenques) i això li va servir a Maria per a prendre consciència que ella estava aportant alguna cosa al món, sobretot al món de les dones.
També és bonic saber que alguna de les seues mestres ha dut al seu grup d’alumnes a visitar el taller i així mostrar que aquesta també és una professió on les dones tenen el camí obert. Anem normalitzant a poc a poc.
Aquesta és Maria, una dona atrevida, valenta que té un lema fonamental en la vida: Si t’agrada, fes-ho!
I així és. Ella ha encetat un camí amb la tranquil·litat i la seguretat que podia fer-ho i ser dona no li ha suposat cap entrebanc perquè quan et creus les coses i t’apassionen, encara que el camí tinga moltes corbes, arribaràs on tu vulgues.
Així que ens envia un missatge important, sobretot per a les dones joves: estudieu el que us interesse, allò que us òmpliga i no deixeu que res us faça fer un pas enrere. Les dones podem fer el que vulguem.
I en això ens quedem, en el plaer pel treball ben fet i el camí encetat per Maria que ens mostra que les dones poden treballar en allò que desitgen.
Això sí, si voleu treballar a un taller mecànic, heu de cuidar també la força física, perquè el treball és dur.
Conxa Delgado Amo
