Nati Vara Herráiz
Vitalitat solidària
El poble valencià renaixerà de les cendres
Va ser el dia de l’entrevista, quan fora de càmera, Nati em diu: «a veure, un poble que és capaç de cremar uns elements fallers (les falles) i tornar a començar de zero, és capaç d’eixir del fang i tornar a viure amb alegria i força. N’estic segura».
Nati és madrilenya de naixement però instal·lada a Albendiego (Guadalajara) des de fa molts anys. I, ara, en aquests moments, elianera. I ho dic amb tota la gratitud del món, perquè ha acudit al nostre poble, junt al seu home, per cuinar. Per fer possible que moltes persones de la zona zero (pobles de l’Horta Sud i algun de la Ribera) puguen assaborir el bon dinar que elaboren dia a dia, junt a un bon grapat de voluntàries i voluntaris que ajudem en diferents tasques culinàries.
Es considera la meitat de Acción Directa Sierra Norte, que és l’ONG a la que pertany junt a Julio, el seu home. La fundaren en 2016, desprès del gran allau de refugiats sirians que arribaren a Grècia. I allí començaren a caminar, amb un projecte que va durar tres anys i mig.
Nati es defineix com a cercavides. És una dona curiosa i això se li nota. Ho veus quan va traginant per la cuina i està atenta a tot. Mira i veu, escolta i aprèn, organitza i s’ho creu. I en eixa organització veus com creix la cuina i creixem totes i tots els que estem per allí intentant col·laborar en una tasca que forma part de la cura de les persones: alimentar-les.
I és que Nati també es defineix com una persona que té cura, que pensa i sent que cuidar l’altre, l’altra, és un vessant humà fonamental i per a ella necessari per a poder viure feliç. Per això no és d’estranyar que, en quant es va produir la DANA i Lourdes (l’ElianaVol) va contactar amb ells, a través de SOS Refugiados, amb la que treballen, vingueren rapidet per poder posar en marxa la cuina. Aleshores, amb la seua furgoneta arribaren al nostre poble i va començar una autèntica aventura solidària que ens està permetent sentir-nos útils a les persones que, per edat o malaltia, no podem acudir a llevar fang. I per això els estarem eternament agraïdes. Ella conta com estava acostumada a treballar amb gent jove. A la seua experiència de Grècia així va ser, però ara n’ha trobat una de nova. Treballa amb voluntariat gran i està encantada perquè ens veu satisfetes del que estem fent i ella ho gaudeix també. Estem en el camí.
Creu que la cura és fonamental perquè ella se sent bé i perquè a ella l’educaren en la cura dels altres.
Amb la furgoneta arribaren amb tots els atifells de cuina (enormes perols i artefactes de cuina que permeten fer el dinar cada dia) i, igual ací que a Grècia, buscaren gent local que col·laboràrem amb ells per poder realitzar la tasca solidària.
S’han sentit súper acollits i volguts pel voluntariat de l’Eliana i això els reconforta molt.
Defineix Acción Directa Sierra Norte com una ONG humana, xicoteta amb molt de cor i de coneixement mutu -la relació que crea amb el voluntariat acaba sent familiar-. Cuidar al que cuida. Quina forma més bonica de definir el que és ADSN!
Però, per què la cuina? Perquè, de voluntariat, en podem fer de moltes maneres… Perquè el seu home és cuiner i el que va començar aquesta idea va ser ell quan se’n va anar a l’illa de Lesbos al 2015 on va mamprendre a fer dinars amb dues olles i dos fogons fins que finalment va tindre la brillant idea de comprar, amb donacions, un contenidor on va instal·lar una cuina i ací va començar Móvil Kitchen, i amb un camió cuina se’n van anar a Grècia. S’instal·laren prop de Macedònia i, a banda del menjar, crearen dos forns de pa àrab amb joves de la zona. Posteriorment es traslladaren a Lesbos, al campament de Mòria i allí crearen també un forn que acabà sent una cooperativa gestionada pels joves. Desprès vingueren els desdejunis, el lloc on anaven també la gent menuda i podia estar tranquil·lament jugant, PROEM-AID amb el seu Projecte Aigua, els ensenyava a perdre la por a l’aigua a aquells que havien arribat en pastera, la Universitat d’Albacete enviava estudiants d’últim curs de Medecina a col·laborar en torns de quinze dies… En fi, tot un entramat d’organitzacions i persones amb l’única finalitat de fer el bé comú. I el projecte es va acabar per problemes de salut, però deixant no sols l’empremta sinó també la cuina i els serveis que havien creat. Així MamaNati va deixar el projecte grec.
Però la història continua: Benalmàdena, Alberg a Albendiego… i allí on necessiten un plat de menjar calent i molt de cor.
Gràcies, Nati!
Conxa Delgado Amo
