223 raons, si més no
Tardarem en saber realment el nombre exacte de les persones que varen perdre la vida el 29 d’octubre de 2024 i de segur que més d’una no quedarà identificada ni censada per ser persones que vivien soles, persones sense sostre, persones sense papers, però amb el mateix dret a la vida que la resta.
Si la Universitat de València hagués fet com el Govern Valencià el 29 d’octubre, a aquesta xifra se li hauria afegit la de milers d’estudiants que hagueren acudit a classe amb els seus vehicles, amb els autobusos interurbans o amb els trens de rodalia i tots s’hagueren trobat el mateix final: col·lapse en les carreteres, trens aturats, aigua per totes parts.
Per això és tan important que qui dirigeix una institució, siga Universitat, Ajuntament, Diputació provincial o Generalitat tinga clara la seua responsabilitat i el seu deure de prendre les mesures de prevenció i aplicar amb decisió les accions necessàries assumint la responsabilitat en la gestió front a possibles desastres naturals que no poden controlar-se però si es pot reduir l’impacte que es produiria. I per tenir clara aquesta responsabilitat no cal que altres t’informen amb paper oficial, que ho han fet, no cal que altres t’anuncien quines són les futures situacions, que ho han fet, no cal. No, aquesta responsabilitat va en el càrrec assumit i amb la competència assignada per la llei. I no valen altres excuses. Cal prevenir per poder avisar la ciutadania de la que s’és responsable com servidor públic que és, cal no tenir por a que es moleste cap grup de pressió perquè es tinga que aturar la marxa laboral, econòmica o cultural. L’Important és actuar amb competència, responsabilitat i premura. Com va fer la Universitat.
La força de l’aigua de la nit del 29 d’octubre de 2024 cap ésser humà l’hagués pogut calmar, és cert, però, d’haver estat tot el món a sa casa des de migdia amb les previsions de traure el cotxes dels garatges, no circular per les carreteres, pujar als pisos de dalt o deixar la casa on s’estava i buscar-ne altra segura, l’aigua no hagués arrossegat vehicles, vides. Açò sí era evitable. No haver assumit la responsabilitat, no posar-se al capdavant de les accions, no estar on tocava, no és altra cosa que un abandó de funcions del Govern Valencià, del càrrecs públics amb competències i per sobre del màxim representant del Govern, el President; i els efectes de l’abandó podrien ser definits com els d’una imprudència temerària amb el resultat que coneixem… 223 raons si més no per demanar responsabilitats, per no oblidar, per no callar, 223 raons si més no.
