D’Emocions i Sentiments
L’art consisteix a fer visible allò que flueixal nostre interior,
expresant-ho en imatges.
Així, transformem un sentiment en escultura.
Henri Lenaerts
Aquests dies estem assistint a temps difícils, imatges de l’horror viscut han estat i segueixen estant presents al nostre dia a dia, ens quedem amb cares, gestos, actituds i emocions que ens generen sentiments.
Avui, des de la secció de Museu Obert fem un petit homenatge dedicat a intentar canalitzar, a través de l’Art, aquestes emocions viscudes, el nostre moment escrit avui va per a qui ho ha perdut tot o molt, i per descomptat per als que ens han deixat, perquè no es perda el record i romanga la seua empremta a través de l’art.
Avui parlem d’Emocions i Sentiments
Potser, la disciplina artística amb què podem fer més palpable aquestes sensacions siga l’escultura i és a través d’ella que les plasmem.
Per mitjà de l’escultura podem exterioritzar les emocions i els conceptes, és clar que la finalitat de l’escultura pot variar, però les que veurem a continuació crec que resumeixen aquesta càrrega emocional que flueix cap enfora. D’això es tracta, d’aconseguir, a través d’aquestes obres seleccionades, traure tot allò que hem viscut, elles posseeixen aquest rerefons que les fa palpables, sense idealismes, només mostrar aquestes emocions íntimes carregades de simbolisme on la ràbia, la pietat, la ira, i la solidaritat prenen protagonisme.
Perplexitat
(Desconcert, Estupefacció, Confusió, Indecisió, Estupor…)
Medusa, Gian Lorenzo Bernini, 1630
Retrat de Medusa en el moment de la metamorfosi, ens parla de la intenció del seu autor en quedar-nos petrificats en veure una imatge, el joc de les transformacions, els cabells es tornen serps, es mosseguen entre si, els atacs, les enveges sorgeixen davant la contemplació de l’horror.
Bernini, escultor del Barroc ens mostra aquesta teatralitat, aquesta visió que veu Medusa i que deixa petrificat a qui torna la mirada, a dalt els seus cabells davant aquesta acció es convertiran en serps atacant-se entre elles, l’enveja els rosega, és la imatge de la indecisió, del desconcert, de l’horror i de l’esglai que ens transmet, magistralment el gran escultor del Barroc.
La imatge de la consciència de l’horror.
Ràbia
(Ràbia, coratge, còlera, enuig, exasperació…)
Anima Dannata, Gian Lorenzo Bernini, 1619
Representar l’ànima com un autoretrat, és conscient del que l’espera, a la cara veiem por, dolor, enuig i ràbia…
L’ànima crida de patiment i el plasma en un gest convuls en contemplar i ser conscient d’estar visualitzant l’infern, obre la boca amb un crit de ràbia intensa, el dolor es reflecteix i també l’angoixa i el terror.
A través d’aquest bust veiem representat la individualitat del dolor i la desesperació, la ràbia que genera allò que s’ha contemplat.
La flama de la llar
(Asil, sostre, llar, casa, foc…)
El foc de la llar, Raffaele Monti, 1847
L’obra ens parla de les Vestals, que eren, en època romana, sacerdotesses de la deessa Vesta, encarregades de mantenir el foc sagrat que simbolitzava la llar, la casa.
Mai no podia estar apagat, si això passa, si s’apaga la flama de la llar, vindrà el fred, l’abandó, el desassossec, la inseguretat.
Per això, és tan important conformar i guardar la flama de la llar com asil i estada, identitat, seguretat i fi del camí.
Solidaritat
(Fraternitat, suport, recolçament, unió, ajuda…)
Psique reanimada pel bes de l’amor, Antonio Cánova, 1793
Antonio Cánova ens commou amb aquesta escultura, tendresa, harmonia i proporcions, és un cant d’amor pur, amor desinteressat, ajuda mútua.
Psique és reviscuda pel bes d’amor d’Eros, davant la gelosia, la incertesa i la venjança, sorgeix la fraternitat i el respatller.
El bes, a manera de metàfora perfecta com a triomf de l’amor als nostres iguals. Davant les caigudes i les adversitats, la solidaritat es torna llum i de la mà del Cánova escultor pren vida com un cercle d’harmonia al qual les diagonals es creuen emmarcant el moment tendre i apassionat.
Per acabar us deixe amb les escultures contemporànies de Bruno Walpoth, un gran escultor que ens parla de sentiments i emocions, amb les seues obres ens trasllada aquests diferents estats emocionals, però també ens diu que són fetes en homenatge a esdeveniments històrics.
La font d’inspiració serà el cos i els gestos humans, personatges en introspecció, solitud, fragilitat.
La bellesa serena que ens transmeten les escultures de Bruno Walpoth fan que cobren vida, i nosaltres amb la nostra observació reflexionem, la seua claredat i serenitat fa que no hi afegim paraules, simplement acompanyem en el procés on els sentiments i les emocions es converteixen en una cosa palpable a a través de l’art.
Escultures contemporànies de Bruno Walpoth.
En homenatge a qui un 29 d’octubre del 2024, va tenir aquests sentiments.
Reyes Belvis
