Teresa Badenes Morales de los Ríos
Una dona que viu l’Eliana amb intensitat
Tothom la coneix. Si van pel poble i veus una dona que no passa desapercebuda, amb un cabells rossos que es mouen amb el vent i amb una “carxofa” (micròfon) roja a la mà, ja saps qui és.
Sempre preguntant, encuriosida per tot el que passa. No sé com ho fa, però s’assabenta de tot. No pot ser d’altra manera perquè Teresa és periodista de formació i, com veureu a continuació, de vida.
Va nàixer a Caracas i allí va fer els seus estudis i es va llicenciar en Ciències de la Comunicació, especialitzant-se en Periodisme. Carrera què va elegir perquè ella era una “preguntona” d’ençà que va vindre al món. Tot l’interessava i l’interessa i ella a soletes es feia les preguntes que tota persona dedicada al periodisme s’ha de fer: Qui, què, com, on, quan i per què? I si no sabia la resposta ho preguntava. Tant és així que a l’institut dos professors de matemàtiques li posaren dos malnoms molt significatius: Lengua de Oro i Cuentamelotodo. Ja imaginen per què.
Va vindre al nostre país un estiu de l’any 1980, de vacances, i va conèixer al que seria el seu marit, Germán, del qual es va enamorar. Quan va tornar al 1981, uns dies abans que els tancs eixiren als carrers de València i uns tirs al Congrés dels Diputats feren trontollar el país, ja es va quedar. Compartint la por que totes i tots van passar en eixos dies.
A partir d’ací va començar una carrera de tres anys per a aconseguir que li reconegueren la seua llicenciatura en periodisme. En aquella època a l’estat espanyol començaven algunes Universitats a impartir aquesta carrera: Pamplona, Barcelona i Canàries. Finalment, va aconseguir que el cosí de Juan José Millás li facilitara el carnet de la FUPE (Federació Unió de Periodistes d’Espanya) i amb ell a la mà va començar tot un periple per diversos mitjans de comunicació valencians on era difícil no entrar en forta contradicció entre les idees pròpies i allò que la línia del mitjà de comunicació creia que era la correcta. Així que no va ser un camí de roses. Però sí un camí que li va permetre aprendre molt.
Així i tot, va arribar un dia en què l’acomiadaren. I… ara què?
Mentrestant, la família havia decidit instal·lar-se a l’Eliana per una raó fonamental. Teresa havia tingut una infantesa rodejada de verdor i natura. Era per a ella una necessitat vital obrir la finestra cada matí i veure verd i respirar profund. I amb criatures xicotetes… Començaren a llogar a l’Eliana un xalet a l’estiu, desprès l’estiu es va allargar a sis mesos i, finalment, s’instal·laren ací.
Quan es va quedar sense faena, Gustavo, el seu fill, havia estudiat Audiovisuals i Mariela , la seua filla, estava acabant Periodisme. Així que Germán els va proposar atrevir-se a muntar algun mitjà ací al poble. I, amb molt d’esforç, dedicació, il·lusió i passió ací està, ací continua vivaleliana!, on podem assabentar-nos de tot -quasi tot, apunta Teresa- el que passa per aquest municipi o fora d’ell, si té alguna a cosa a veure amb l’Eliana.
Això és perquè Teresa ho porta a la sang. No sap separar la seua vida del seu treball perquè oci i treball són per a ella una mateixa cosa.
I, com és evident, ella ha viscut moments molt emotius al poble. Moments que l’han fet vibrar perquè ho feia veient la gent feliç i emocionada. Recorda el moment de les eleccions de 2019, quan el PSOE va guanyar per majoria absoluta les eleccions municipals i ella va voler viure eixe moment des de dins de l’eufòria de la gent. Els somriures, les abraçades, els bots, l’alegria de la gent del poble que creu que una altra manera de governar és possible.
I també recorda amb emoció altres moments, però ho deixem córrer perquè no són tan alegres.
Ha estat un plaer enorme poder conèixer un poc més la Teresa. És una dona sàvia, a la que hem de cuidar tothom perquè puga continuar informant-nos des de la llibertat de fer allò que vol i dir el que pensa.
Continua així, Teresa!
Conxa Delgado Amo
