Omplir
Sentint cada volta més a molta gent que utilitza l’adjectiu ple/plena com a verb en substitució del correcte omplir, me ve a la memòria aquell programa de ràdio “De dalt a baix”, i aquella frase: No es diu… cal dir… M’ho copie: No es diu he plenat la piscina, cal dir he omplit la piscina.
Perquè eixa confusió:
sabem que l’única forma usada en valencià tradicional és omplir, per contra “plenar” és una creació recent pot ser per un calc del castellà llenar.
La forma “plenar” està inserint-se en la parla d’alguns i algunes jóvens (i no tan jóvens), tant de valencianoparlants per via familiar com dels/de les que han aprés esta llengua en l’escola o en el carrer. És un calc innecessari és una forma estranya a la nostra llengua que devem evitar.
Hem d’usar omplir com a verb i ple/plena com adjectiu.
He omplit la botella. Si la mires bé la voràs plena.
L’autobús està ple. En la parada del centre s’ha omplit.
Omplirem els carrers de Castelló al crit de «Magdalena, festa plena».
Ja m’he omplit. No puc menjar ni una cullerada més, estic ple.
Òmpliga/Reòmpliga el formulari.
Els diccionaris registren també la forma “emplenar”, encara que remeten a “omplir”. El DCVB indica que és -paraula viva- en el Rosselló, Conflent, Cerdanya, Empordà, etc. En el llenguatge administratiu solen usar-se les dos formes indistintament, “Empleneu el formulari”, o “Òmpliga l´imprés”. Això sí, els formularis s´omplim o s´emplenen.
Pasqu Martínez
