A l’encalç del cinema (2). La primera sessió.
La carrera pel cinematògraf es va lliurar, fonamentalment, en dos territoris: França, amb alguns industrials de la fotografia que tracten d’aconseguir aquest nou producte per a posar-lo a la venda (el futur del cinema com a espectacle de masses encara no era present), com la família Lumière o Leon Gaumont; i als Estats Units, a càrrec del coŀleccionista de patents Thomas A. Edison, que va arribar a patentar un aparell que reproduïa les imatges en moviment: el kinetoscopi, un aparell destinat a la visió individual de bandes d’imatges contínues, però sense la possibilitat de projectar-se en una pantalla (el senyal d’identitat del cinema). La peŀlícula passava per un llum elèctric i per davall d’una lent coŀlocada en la part superior de la caixa. El visor individual es posava en funcionament introduint-hi una moneda que activava el motor i oferia una visualització d’uns vint segons.
La carrera la van guanyar finalment els germans Lumière, que van patentar el seu descobriment el 13 de febrer de 1895. Aquell mateix any van rodar la seua primera peŀlícula, La sortie des ouvriers des usines Lumière à Lyon Monplaisir, de la qual se n’han recuperat tres versions diferents. Va ser presentada el 22 de març de 1895 en una sessió de la Société d’encouragement pour l’industrie nationale a París.
El cinematògraf ja estava inventat, però el cinema encara no havia nascut. Li faltava el públic. Aquest pas es va fer a la fi d’aquell mateix any. La primera sessió de la història va tenir lloc a París el 28 de desembre de 1895, en una xicoteta sala coneguda com Le Salon Indien que estava situada en el soterrani del Grand Café, un local de la Rive Droite. L’entrada costava un franc i s’anunciava una sessió cada mitja hora.
El programa incloïa deu peŀlícules de tot just un minut de duració, incloent-hi, per descomptat, «L’eixida dels obrers de la fàbrica». Totes arreplegaven, en un pla general fix invariable, algunes escenes de la vida quotidiana, en algun cas ja manipulades amb un argument mínim, com ara, «El regador regat». Un d’aquests curts, que presentava l’arribada d’un tren a l’estació en un pla ajustat amb la locomotora acostant-se a la cambra, va arribar a provocar que més d’un espectador s’alçara del seient per por de ser atropellat per la màquina.
Aquesta primera projecció no va tenir èxit perquè només hi van assistir 35 espectadors en tota la vesprada i la recaptació va ascendir a 35 francs. Un miratge, perquè la notícia de la nova «màgia» va córrer com la pólvora i en tot just dues setmanes la recaptació ja era de 2.500 francs diaris i les cues arribaven fins a carrers veïns.
Pedro Uris
