La gramola

Xavi Sarrià

No s’apaguen les estreles

El vaig convidar un dia a que vingués a discutir amb el meu alumnat sobre la funció de socialització cultural de la música popular. També ens eduquen les cançons, era la meua proposta temàtica. Jo sé molt bé el que ha significat per a la meua generació un tipus de cançó compromesa i no podria explicar la meua identitat cultural sense les notes musicals del Tio Canya (Al Tall), de Diguem no (Raimon), d’Homenatge a Teresa (Ovidi Montllor) o d’Abril 74 (Lluís Llach), per citar unes quantes entre centenars de veus i acords que ens han anat acompanyant pels camins i les emocions de la vida.

El cas és que allí estava Xavi Sarrià (aleshores encara amb el grup Obrint Pas, que havia fundat de molt jove) amb absoluta disponibilitat per al debat, generós en l’escolta, tímid en la mirada, i clar i contundent en les seues posicions en defensa de la llengua, la cultura i la terra. Segons he pogut saber, la seua cançó La Flama té més de 2,6 milions de reproduccions en Spotify i en els concerts el grup omplia camps de futbol amb joves corejant les seves cançons. Xavi, veí del combatiu barri de Benimaclet, és a més de músic, doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, fundador del Centre Social Terra, documentalista, escriptor de relats i de la noveŀla Totes els cançons parlen de tu (Sembra Llibres, 2014).

Recentment vaig tenir el plaer de gaudir en el teatre Principal de València del seu espectacle No s’apaguen les estreles, que neix arran de la cançó del mateix títol que va ser banda sonora de la peŀlícula La mort de Guillem i en pocs mesos s’acosta al milió de reproduccions en les plataformes digitals. L’espectacle, amb un format innovador de concert documental, és un homenatge a la perseverança, la solidaritat i la lluita de molta gent humil i senzilla del nostre País Valencià.

El lector o la lectora d’aquesta Gramola em disculparà l’excés de subjectivitat, però haig de confessar que La cançó No s’apaguen les estreles, amb sonoritats i instrumentació mediterrànies, té per a mi l’immens valor afegit que a Xavi l’acompanyen les veus corals del grup Rossinyol de l’ Escoleta del Cor de l’Eliana (https://www.youtube.com/watch?v=f7dytPY8TNQ) un grup de joves amb admirables veus exemplarment dirigit per tres dones joves que, a més a més de fer de cantaires, desenvolupen la direcció coral amb un clar compromís docent amb la música popular. No és per cert la primera vegada que aquest grup acompanya a Xavi. Ja ho va fer també en els concerts de la Fira de Juliol als Vivers al 2019 amb la cançó Quan ens tornem a abraçar (https://www.youtube.com/watch?v=_tcnKPUaSzY).

I ja que estem, els contaré que va ser a l’Eliana on el grup Obrint Pas inicia la seua llarga trajectòria de més de dues dècades de concerts i gravaciones de discos. En aquell moment iniciàtic van ser aquí teloners de Negu Gorriak en un concert en homenatge a Guillem Agulló.

Foto de l’elianera Claudia Marconell

Jaume Martínez Bonafé

https://ca.wikipedia.org/wiki/Xavi_Sarrià