Les nostres paraules

Sexisme al llenguatge

Començaré l’article amb una cita treta de la Guia de tractament NO SEXISTA de la informació i la comunicació a la Universitat Jaume I :

“A través del llenguatge emetem missatges i aquestos poden resultar sexistes si en la forma (paraules triades o estructura de presentació) o en el fons resulten discriminatoris per raó de sexe(…) comunicar imatges negatives de les dones afavoreix la transmissió dels estereotips sexistes, la perpetuació de la postergació dels rols femenins i la seua posició en la societat(…)”

Segur que hem sentit, aplicat a una cosa, acte, persona… “és collonut o collonuda”, açò vol dir que és bona, agradable, inclús magnífica, però per a dir que alguna cosa ens avorreix, o ens cansa sentim dir “açò és un conyàs”, els atributs masculins guanyen per golejada.

I si ens fixem en la següent sèrie de paraules vorem que no són equivalents si ens referim a homes o a dones:

governant: home que governa
governanta: dona responsable del servei de neteja
secretari: home que exerceix un alt càrrec
secretària: dona que es dedica a tasques subalternes
sergent: suboficial de l’exèrcit
sergenta: dona autoritària/esposa del sergent

També trobem allò que s’anomena “buits de lèxic”: paraules que no tenen el seu corresponent en l’altre gènere, quan es refereix a homes sol tindre valor positiu -cavallerositat- i, si és a dones sol tindre connotacions negatives -harpia-

I què dir dels refrany populars com: