Merxe Fayos
El pa i l’alegria
És una dona amb uns ulls impressionants, però no sols això, la seua mirada traspua alegria, ganes de riure i passió per les coses que fa. Per això es respira un ambient molt agradable al lloc on estic fent l’entrevista, no lliure de molt d’esforç, donades les dates en què estem, però alegre i tranquil. Se senten els sorolls dels estris i Merxe ens fa el favor d’aturar la seua feina per dedicar-nos uns minuts. Estem parlant de Merxe Fayos —Merxe Comes, com la coneix tot el món al poble, la dona de Javier Comes.
Va nàixer a Carcaixent, tota la seua família és d’allí. Els seus pares van ser migrants i, per això, ella va arribar a l’Eliana quan tenia set anys. Per a ella són molt importants les arrels, com podrem veure al llarg de l’article… Conta que no li haguera agradat haver d’anar-se’n a viure a Madrid ni a la Pobla ni a Benaguasil.Per això es va casar ací, a l’Eliana.
La visitem al forn Comes i com que estem molt prop de les festes de Nadal li preguntem pels dolços típics d’aquestes festes. La cara se li encén i els ulls se li obrin més quan ens diu: «això t’ho haguera pogut contar millor la meua sogra, que era la fornera, i els seus pares, però, pel que jo tinc entès, el que és més tradicional són els pastissets de moniato, les coques cristines d’ametlla, els rotllets d’anís, les mantegades». Aquests són els més tradicionals, ja que eren els que es podien fer a principis de Nadal i duraven fins que passaven Reis. Tot això ha anat evolucionant, però ells ho mantenen; «els pastissets de moniato els fem com els feia la meua sogra. Comprem els moniatos, procurant que siguen una bona collita, que siguen dolços, els bullim i després els confitem. Per a la pasta seguim amb la recepta de la meua sogra, utilitzant canelleta, sucre, llimeta i, això sí, molt de remenar fins a obtindre la textura adequada».
També fan torrons. Són molt d’investigar i el seu home ha fet molts cursos sobre rebosteria; ha estat a París, Madrid, Barcelona. Ara mateix acaben de fer un torró de xocolata amb quicos que impressiona. També fan torrons de rovell, de nous, de pistatxos amb xocolata i la veritat és «que tenim una clientela molt fidel que ve a comprar els torrons cada any». També fan pastissets de glòria que són molt tradicionals.
I ella es dedica a treballar la decoració dels aparadors de la tenda perquè dona molta importància a la presentació, així també prepara boniques safates amb torrons i dolços. És una manera de deixar eixir la seua creativitat que, sabem perquè ho veiem cada dia, és molta.
Al poble de l’Eliana aporta la seua simpatia, ajudant la gent que acudeix a comprar al forn i participant en tot allò que el poc de temps lliure que té li permet; està ben involucrada en les festes del poble, com ho certifica el fet que ella ha sigut fallera major, el seu home clavari, la filla fallera major i el fill president i, a més a més, coŀlabora amb les associacions culturals que li ho han demanat, com ara, a les Pinceladas Flamencas, el festival de curts o l’acte del CEL a la Nit de Sant Elies. Per a ella és molt important coŀlaborar amb el poble en tot allò que siga possible.
I, per acabar, manifesta el gran valor que tenim les dones al món, la importància de mantindre tot allò que els pares t’han ensenyat, com pot ser la llengua, perquè això és la nostra essència.
Com essencial per a l’Eliana és aquesta dona plena de vida.
Conxa Delgado Amo
(Emés a Ràdio Túria el 23 de desembre de 2015)
